La Parola : vèrd/vèrt, vèrda/vèrta, vèrds/vèrts, vèrdes/vèrtes
24451
definicion : -
nota : vèrd / vèrt, -a pousse (déjà, encore) verte vèrdelyon (pas général) vert-de-gris vèrd-de-gris
- Francês : vert , verte, verts, vertes
- Italien : verde, verde, verdi, verdi
- Gramatica : adjêctif
- Varianta : vèrt, vèrda, vèrts, vèrdes (Pie)
- Varianta : vèrd, vèrda, vèrds, vèrdes
- Varianta : vèrt, vèrta, vèrts, vèrtes (Dfn)
- Frâsa : Les colors de la bandiéra italièna, rojo, bllanc et vèrt.
- Frâsa : Lo dègât que parêt ne sè pôt bien comprendre:
L'on ne vêt rien de sèc tant que vua pôt s'ètendre;
Les Granges sont cachiês, la Pllana, l'Ila-Vèrt;
Et celos de Sent-Roc sont dessus los cuvèrts.
- Frâsa : Lo vèrd forél s'en vint, d'un êr tot a-la-via,
Pœr balyér de travâly u pouro laborœr;
U galop, vat rèssiér la campagne endormia,
Et 'l èpate pertot et les fôlyes et les fllœrs.
- Frâsa : L'hivèrn 'l ére passâ 'l ére ja lo mês de mê,
La nê tota fondua et les prâts ja un ço vèrts
Totes les brengoues et les fllors ils chanjâvont color.
- Frâsa : 1) La "fritâ" d'oselye;
2) Brusc coment d'ozelye;
3) Vèrt coment d'oselye.
- Frâsa : 'L arêt fin que possu étre un novél baobab. Màs la pllanta 'l at vito quetâ de crêtre, et 'l at comenciê a betàr de botons. Lo petiôd prince, que assistâve a l'enstalacion d'un grôs boton, sentiêt que sèrêt sortia fôra una aparicion méraculœsa, màs la fllœr fenichet pas de s'aprèstàr p'étre genta, a souta de sa chambra veèda. Él cièrdiêt avouéc souen ses colœrs. Él s'harbelyêve tot tot-gent, arrengiéve un pœr côp ses pètâlos. Volyêt pas siôrtre tota fanâye come les pavôts.
- Frâsa : En cél jorn tot per cen semblle volêr renêtre,
Les bouescs et les prâts vèrts et les rocs du cllapiér.