Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica Glossèros
parola n.: 14545
combatent, combatenta, combatents, combatentes
definicion
-
  • nom [valor* : 10]
en Francês en Italien sinonimos
  • combattant, combattante, combattants, combattantes [valor : 10]
    ---
  • combattente, combattente, combattenti, combattenti[valor : 10]
    ---

Variantes

  • combatent, combatenta, combatents, combatentes [valor : 10]
    Ècritura d'origina : coumbateun
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Viena tsu ma trasa - 2010 Web d'entèrèt : http://www.dizionariogiaglionese.it
    ---
  • combatent, combatenta, combatents, combatentes [valor : 10]
    Ècritura d'origina : combatten
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Abbé Jean-Baptiste CERLOGNE, LA BATALYE DES VACHES A VÈRTOSAN, 1858 Web d'entèrèt :
    ---

Frâses

  • Tot setout des combatents sè vêt corre lo sang! Màs! màs! qu'est-o ço-cé? Tot vat encontinent Pœr vêre quinta o est cela dèfortunâye... O étêt Morin du Brœly a mêtiêt dècornâye. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Toustou di combatten se veit coure lo san! Më! më! qu'est-ë ço-ce? Tot vat incontinan Pe vère quinta l'est cella deforteunàye... Lëtse Maurin di Breuil a meitsà decornàye.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Abbé Jean-Baptiste CERLOGNE, LA BATALYE DES VACHES A VÈRTOSAN, 1858
    nota : Soudain des combattants on voit couler le sang! Mais! mais! qu'est-ce donc? Chacun va sur-le-champ Pour voir quelle était cette infortunéee... C'était Maurette du Breuil à moitié écornée.
    ---
  • Lé, pœr les revengiér sè betont les partits; Màs, ni brotes, ni fouèt, ren pôt les sèpartir! Châcun des combatents, p'honoràr sa montagne, 'L èparme ni de fllât, ni d'èfôrts, ni de lagne. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Lé, pe le revendzé se betton le parti; Më, ni brotte, ni fouet, ren pout le separti! Tsacun di combatten, p'onnoré sa montagne, L'eparme ni de flà, ni d'effor, ni de lagne.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Abbé Jean-Baptiste CERLOGNE, LA BATALYE DES VACHES A VÈRTOSAN, 1858
    nota : Alors, pour les séparer, s'unissent les partis; Mais, ni verges, ni fouets, rien ne peut les détacher. Chacune des rivales, pour honorer sa montagne, n'épargne ni souffle, ni efforts, ni fatigue.
    ---
  • Les combatents devant la batalya sè chargiévont avouéc cét mouvément et éntrâvont en batalya plles fôrts, aviant dejâ supèrâ la môrt! Probâbllement les Cèltos de les Alpes ils ant fêt lo bal de les spadonêres devant Anibalo. La histouèra de lo bal lyé arréve de la nuet des temps, et sûr que ils ant prês quârque-ren de chaque pèriodo historéco significatif atravèrsâ, de l'èxcitacion des Cèltos a la batalya, les fllors, les rêsims et les bindèls nos pôrtont ux ritos de la propiciacion et fèrtilitât de la natura, ux gèsts de fècondacion de la tèrra pœr les fétes du CALENDIMAGGIO. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Li coumbateun devan la batalha se tsardzavoun ave si mouvimeun è intravoun an batalha pi fort, avian dedzò supeřà la mort! Proubabilmeun li Celti de le Alpi ian fet lou bal de li spadouneire devan Annibale. La storia de lou bal lhe arive da la nouet di tèin, et segu que ian preu carcareun da onhi periodo storic sinhificativa atraversaa, da l'ecitasioun di Celti a la batalha, le flos, li rèizin è li natri nou portoun ai riti de le propisiasioun è fertilità de la natuřa, ai dzest de fecoundasioun de la tèra per le feteus dou Calendimaggio.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Dzalhoun: sabro è flòs - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : I guerrieri prima della battaglia si caricavano con questa danza e diventavano più forti avendo simbolicamente già superato la morte. Probabilmente i Celti alpini eseguirono la danza delle spade al cospetto di Annibale. Le origini degli Spadonari si perdono nella notte dei tempi, sicuro è che hanno acquisito qualcosa da ogni periodo storico attraversato, dall'orgine alla danza nell'eccitazione alla battaglia degli antichi Celti, gesti ripetuti all'ossessione al rullare dei tamburi, poi agli addobbi ....
    ---
  • Una armâda de vengt mile combatents. Un ex combatent. La féta des ex combatents. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Euna armada de vint melle combatten. Un ex combatten. La fëta di ex combatten.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : Une armée de vingt mile combattants. Un ex-combattant. La fête des ex-combattants
    ---
  • Ègziste pas gins document de cés homens déns l'archivo de la comœma, mas déns des documents de les sâcres rèprèsentacions "L'Ystoria sancti Vincenti" et "Vindicta Passionis" que VEZIOUN a Jalyon dén lo XIV secllo trovens ce rèfèrement "Meistro Vincentio Rumiano detto Ciceroto, de schrima de una spada de una mane" a.s.c. 1556. Vu que ol ére pas un combatent de profèssion sè trète d'un CAP spadonêre, est l'unico document que trète de ce tèmo déns l'archivo. La mancança de chaque tipo de paga les èxcllude-t de chaque règistracion, la tradicioun si vielya... donâve de-long cœme presence 'scomptâ. Les spadonêres balont pœr les priores, chaque mouvéments de les bals o partét de-long de l'êchota, cen nos porte a les cultures matriarcâles et ux ritos de la tèrra et de la luna a-yô la pârt êchota de lo côrp 'l est plles importanta. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Esiste pa dzin documeun de si omeun d'in l'arquivio de la quemunà, ma d'in de documeun de le sacreus rapresentasioun "L'Ystoria sancti Vincenti" è "Vindicta Passionis" que vezioun a Dzalhoun din lo XIV secoul trouven sa riferimeun "Meistro Vincentio Rumiano detto Ciceroto, de schrima de una spada de una mane" a.s.c. 1556. Dato que ou l'eře pa in coumbateun de proufesioun se trate d'in cap spadouneiře, et l'unic documeun que trate de sa tema d'in l'arquivio. La mancansa de onhi tipo de paga li escludet de onhi registrasioun, la tradisoun si vielha... dounave deloun queme preseunse scountaa. Li spadouneiře baloun per le priouřeus, onhi mouvimeun de li bal ou partì deloun da l'èitsota, seun nou porte a le cultuřeus matriarcal è ai riti de la tèra e de la linò aioun la part èitsota de lou corp lhet pi ampourtanta.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Dzalhoun: sabro è flòs - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Non esiste traccia di questi uomini nell'archivio storico comunale, ma nei pochi documenti conservati sulle sacre rappresentazioni "L'Ystoria sancti Vincentii" e "Vindicta Passionis..." rappresentate a Giaglione dal XIV secolo troviamo questo riferimento. "Meistro, Vincentio Rumiano detto cicertoto, de schrima de una spada di una mane" a.s.c. 1156. Non essendo costui spadaccino di professione si tratta quindi di un capo-spadonaro o istruttore ed è l'unico documento che tratta di spadonari...
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche