Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica
parola n.: 16165
dessando, dessandos
definicion
-
en Francês en Italien sinonimos
  • samedi [valor : 10]
    ---
  • sabato[valor : 10]
    ---

Variantes

  • samedi [valor : 10]
    Ècritura d'origina : samedi
    Règ·ion : Arpitania
    Grafia : ORB, Ortog. de Refèrence. B.
    Sôrsa : Dictionnaire des mots de base du Francoprovençal - D.Stich - 2003 Web d'entèrèt :
    ---
  • dessando, dessandos [GE] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : desando, desande
    Règ·ion : Geneva
    Grafia : ORB, Ortog. de Refèrence. B.
    Sôrsa : ATHENA - Pierre Perroud Web d'entèrèt : http://athena.unige.ch
    ---
  • déssando, déssandos [Pie] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : disando
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Viena tsu ma trasa - 2010 Web d'entèrèt : http://www.dizionariogiaglionese.it
    ---

Frâses

  • Y at pas de felyes sensa amôr, Ni de Dessandos sensa solely. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Y at pas de feille sensa amour, Ni de Dessandro sensa solei.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Joseph Cassano - La Vie Rustique et la Philosophie dans les proverbes et dictons valdôtains - 1914 (Vére proverbo n.187 a la pâge 51 du lévro)
    nota : Il n'y a pas de jeune-fille sans amour, ni de Samedi sans soleil.
    ---
  • Lo Dessando la Senta Vierge èterie los/les linjos ux Anjes. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Lo Dessando la Sainte Vierdze steurie le lindzo i s-Andze.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Joseph Cassano - La Vie Rustique et la Philosophie dans les proverbes et dictons valdôtains - 1914 (Vére proverbo n.188 a la pâge 51 du lévro)
    nota : Le Samedi la Saint Vierge repasse le linge aux Anges.
    ---
  • Cél-qu'est-lé-'n-hôt, le Mêtre des batalyes, Que sè moque et sè rit des canalyes, At ben fêt vér per un dessando nuet Qu'il étéve patron des Genevouès. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Ce qu'è laino, le Maîtrè dé batalié, Que sè moqué et se ri dé canalié, A bein fai vi pe on desando nay Qu'il étivé patron dé Genevois.
    Règ·ion : Geneva
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : La Chançon de l'Èscalâda - 1603 - Cél qu'est lé-'h-hôt. Strofa 1. (http://athena.unige.ch/athena/helvetia/cqlaino.html) et (Dictionnaire des mots de base du Francoprovençal - D.Stich - 2003).
    nota : Celui qui est en haut, le Maître des batailles, Qui se moque et se rit des canailles A bien fait voir, par un samedi soir/nuit, Qu'il était patron des Genevois.
    ---
  • Suengiens de-long que est lo travâly de céls que aprés les jornâs en fabréca, les déssandos et les demenges, les fèries, tegnont en-hôt les murèt des viœlèts, mantegnont les tèrrens de famélya, la végna. Sa dèdicion et gran fatiga 'l ât presèrvàr-nos la montagna. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Souèindzeun deloun que et lou travalh de sit que apree le dzournaa an fabrica, li disando è le dimèindzeus, le ferieus, tenioun anout li muŕet di vieleut, mantenioun li terèin de familha, la vinhò. Sa dedisioun è gran fatiga lhot preservanous la mountanha.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Vivre francoprovensal - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Non dobbiamo dimenticare che la montagna a noi pervenuta è stata conservata da tutte quelle persone che dopo il turno di lavoro in fabbrica dedicavano ancora il tempo libero, i sabati e domenica, le ferie, alla coltivazione dei terreni di famiglia, alla manutenzione dei muretti a secco, dei sentieri, dei boschi. Queste fatiche ci hanno preservato la montagna!
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche