Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica
parola n.: 18170
formar
  • vèrbo 1 a [-ar : chantar] [valor* : 1]
en Francês en Italien sinonimos
  • former [valor : 10]
    ---
  • formare[valor : 10]
    ---

Frâses

  • Lo/le marxismo-lèninismo èstime que los/les doux degrâs du procèssus de la cognessença ant ço de particuliér, qu'u degrâ enfèrior la cognessença entèrvint en tant que cognessença sensiblla, u degrâ supèrior en tant que cognessença logeca, mas que ces doux degrâ formont los/les degrâs d'un mémo procèssus de la cognessença. [valor : 10]
    ècritura d'origina : lo marsismò-leninismò estime ke le do degrei di prosesus de la kogneisensa ant ho de partikular, k'i degrei inferior la kogneisensa interveint en tan ke kogneisensa sensibla, i degrei superior en tan ke kogneisensa logzeka, ma he his do degrei formon le degrei d'in meimò proseus de la kogneisensa.
    Règ·ion : Arpitania
    Grafia : LLA, La lingua Arpitana J.Arrieta.
    Sôrsa : De la prateka - La relaksion intre la kogneisensa e la prateka, intre lo savey e l'aksion - Traduksion in Harpetan d'in testò filozofekò de Mao Tze Toung - 1937 - Aohta, gzenei 1974
    nota : Le marxisme-léninisme estime que les deux degrés du processus de la connaissance ont ceci de particulier qu'au degré inférieur la connaissance intervient en tant que connaissance sensible, au degré supérieur en tant que connaissance logique, mais que ces deux degrés constituent les degrés d'un processus unique de la connaissance.
    ---
  • Dens la pèrioda iniciâla de sa prateca, pèrioda de la dèstruccion des machines et de la luta spontanêya, lo prolètariat sè trovâve mâques, dens sa cognessença de la sociètât capitalista, u degrâ de la cognessença sensiblla et apréhendâve mâques des aspècts isolâs et les lièsons èxtèrnes des divèrs fenomènos du capitalismo. Il formâve oncor cen qu'on dit "una cllâssa en sè". [valor : 10]
    ècritura d'origina : Din la perioda inisiaala de sa prateka, perioda de la destruksion di maxine e de la luta spotanea, lo proletariat se trovave make, din sa kogneisensa de la sosieto kapitalista, i degrei de la kogneisensa sensibla e aprehendave make des aspekt izolo e le liezon esterne di divers feinomeinò di kapitalismò. I formave inkò hen k'on dit "inha klasa en se".
    Règ·ion : Arpitania
    Grafia : LLA, La lingua Arpitana J.Arrieta.
    Sôrsa : De la prateka - La relaksion intre la kogneisensa e la prateka, intre lo savey e l'aksion - Traduksion in Harpetan d'in testò filozofekò de Mao Tze Toung - 1937 - Aohta, gzenei 1974
    nota : Dans la période initiale de sa pratique, période de la destruction des machines et de la lutte spontanée, le prolétariat ne se trouvait, dans sa connaissance de la société capitaliste, qu'au degré de la connaissance sensible et n'appréhendait que des aspects isolés et la liaison externe des différents phénomènes du capitalisme. Il n'était encore que ce qu'on appelle une "classe en soi".
    ---
  • Tot lo mondo formâve un cèrcllo atôrn de lœr, Diont: La nêre pèrd, cen-lé 'l est quâsi sûr. Châcun des doux partits bètont una gajura: La noutra, desiant-ils, at les côrnes plles dures. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Tot lo mondo formàve un cercllio ator de leur, Dion: la neire perd, cen-lé l'est case cheur. Tsacun di dò parti betton euna gadzure: La noutra, dejan-t-ë, l'at le corne pi dure.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Abbé Jean-Baptiste CERLOGNE, LA BATALYE DES VACHES A VÈRTOSAN, 1858
    nota : Tout le monde faisait un cercle autour d'elles, Disant: La noire perd, cela est presque sûr. Chacun des deux partis met une gageure: La nôtre, disaient-ils, a les cornes plus dures.
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche