Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica Glossèros
parola n.: 21755
prior, prioréssa, priors, priorésses
definicion
-
  • nom [valor* : 10]
en Francês en Italien sinonimos
  • prieur, prieure, prieurs, prieures [valor : 10]
    ---
  • priore, priora, priori, priori[valor : 10]
    ---

Variantes

  • prior, priora, priors, priores [Pie] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : prioû, priouřa
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : AA.VV. - Dizionario Giaglionese - 2011 Web d'entèrèt :
    ---
  • prior, priouére, priors, priouéres [Pie] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : prioù, priòiri, prioù, priòireus
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : D.Genta et C.Santacroce - Scartablàri d'la modda d'Séreus - 2013 Web d'entèrèt :
    ---
  • prior, prioréssa, priors, priorésses [Bjl] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : prioressa
    Règ·ion : Biôjolês
    Grafia : MdOingt, Marguerita d'Oingt
    Sôrsa : Duraffour, Gardette et Durdilly - Les Œuvres de Marguerite d'Oingt - Paris - 1965 Web d'entèrèt :
    ---

Frâses

  • Aprés ço, ele sè retornàt a sè-méma et a sa cognessence corporâla, vit que ele non éret a tâblla avouéc les ôtres en covent et pensàt que la prioréssa et les ôtres porriant avêr mèrvelyes que ele a tâl jorn fut remassâ de covent sens licence d'alar a trâblla, et tantout ele aliét demandar licence de alar a trâblla. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Apres co, illi se retornet a se mema y a sa cognoyssanci corporal, vit que illi non eret a tabla avoy les autres en covent et penset que li prioressa et les autres porriant aveir meravilles que illi a tal jor fut remassa de covent senz licenci d'alar a trabla, et tantot illi aliet demandar licenci de alar a trabla.
    Règ·ion : Biôjolês
    Grafia : MdOingt, Marguerita d'Oingt
    Sôrsa : LA VIA SEITI BIATRIX VIRGINA DE ORNACIU - Duraffour, Gardette et Durdilly - Les Œuvres de Marguerite d'Oingt - Paris - 1965
    nota : Après cela, elle revint à elle et à la connaissance corporelle, elle vit qu'elle n'était pas à table avec les autres en communauté et pensa que la prieure et les autres porraient s'étonner qu'elle fût, en un tel jour, réstée en dehors de la communauté, sans permission d'aller à table, et aussitôt elle alla demander permission d'aller à table.
    ---
  • Màs pués aprés ensé come Diô ordonàt les chouses si come llui pllét alcunes de celes de Permagni pœr la rèvèlacion de Noutron-Sègnor ou de cetes três, si come jo cudio, venéront a la prioréssa et al viquéro qui fut mouéno de VâlBôna et orendrêt est de Sente-Crouèx et apelâ dom Roz de Charis, et lors déront que y coventâvet per fôrce que on alât quèrre les osses de celes três sentes crèatures et mout d'ôtres paroles. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Mays pois apres ynsi com Deus ordonet le choses si com lui playt acunes de celes de Permagny per la revelacion de Nostrum Segnour ou de cetes tres, si com jo cuydo, veniront a la prioressa et al vicayro qui fut moynos de Val Bona et orendreyt est de Seinti Croys et appellaz donz Roz de Charis, et lour ditront que ay coventavet per forci que on alat querre les osses de celes tres seintes creatures et mout de autres paroles.
    Règ·ion : Biôjolês
    Grafia : MdOingt, Marguerita d'Oingt
    Sôrsa : LA VIA SEITI BIATRIX VIRGINA DE ORNACIU - Duraffour, Gardette et Durdilly - Les Œuvres de Marguerite d'Oingt - Paris - 1965
    nota : Mais ensuite, Dieu réglant les choses comme il lui plaît, quelques religieuses de Parménie, sous l'inspiration de Notre-Seigneur, ou de ces trois sœurs, comme je le crois, vinrent trouver la prieure et le vicaire appelé dom Roz de Charis (autrefois moine de Valbonne, et aujourd'hui de Sainte-Croix) et leur dirent qu'il fallait absolument qu'on allât chercher les ossements de ces trois saintes créatures, et elle ajoutèrent beaucoup d'autres paroles.
    ---
  • Lo bram, les spadonêres, les priouére ils ant 'cor la poèsia d'un temps et vivont cœme un côp! [valor : 10]
    ècritura d'origina : Lou bran, lhi spadounèiře, le priouřeus ian col la poèzia d'in tèin è vivoun queme in cool!
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Vivre francoprovensal - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Da noi esistono ancora ed evocano tutta la magia ed il forte legame con la terra, spadonari, priore, bran.
    ---
  • Les priores sont siéx femèles nominâs du prére a la féta de Noutra-Dona du Rosêre, a rotacion 'tre les borgiês du payis. Sont organisâs pœr coblles d'âjo, et est pas sbalyê paragonàr les varies "étà" de les priores u passàr de le sêson et chèrchiér les crèdences d'un côp. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Le priouřeus soun sis fuméleus nouminaa daou prèiře a la feta de Notra dou Rouzaře, a rotasioun tra le bourdzà dou paì. Soun ourganizaa per coubleus d'etaa, è et pa sbalhà parogounee le varieus età de la priouřeus aou pasé de le stagioun è tsartsé le credeunse d'in col.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Dzalhoun: sabro è flòs - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Il ruolo della priora è ricoperto annualmente da sei donne della stessa borgata, elette dal parroco in occasione della festa della Madonna del Rosario, a rotazione tra le borgate che compongono il paese da quella più bassa (vista la conformazione altimetrica) alla più alta. Esse sono organizzate per coppie di età, e non è improprio paragonare la suddivisione in coppie al ciclo della natura e rivedere i residui di credenze precristiane.
    ---
  • Les priores sont divises en três coblles, doves jouenes a mariàr de Sènta Cateléna, doves mariâs du Sâcro Côr, doves vielyes, una de Sènt Vincent l'ôtra de Noutra-Dona du Rosêro. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Le priouřeus soun divizeus an tre coubleus, dueus dzouveun da marié de sèinta Catlinò, dueus marià dou Sacro Coř, dueus vielheus, ino de Sèin Viseun l'aoutra de Notra Dona dou Rouzaře.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Dzalhoun: sabro è flòs - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Le priore si dividono in tre coppie; due nubili di Santa Caterina, due giovani donne sposate del Sacro Cuore, due donne mature di cui la più anziana è la priora di San Vincenzo, l'altra della Madonna del Rosario.
    ---
  • Chaque priora lyé sè charge d'una féta, les mèsses, les fllors de l'égllésa, paye a bêre a la musica, les ôtoritâts et les spadonêres. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Onhi priouřa lhe se tsardze d'ina feta, le meseus, le flos de l'èiglèiza, pague da bèiře a la muzica, l'autoritaa e li spadounèiře.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Dzalhoun: sabro è flòs - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Ogni priora si fa carico della festa che la tradizione gli assegna, l'onere della messa, l'addobbo della chiesa, ed il rinfresco alle autorità, spadonari e banda musicale.
    ---
  • Sur la pllaça de l'égllésa les priores sè bétont en féla pœr agouétàr lo bal de les spadonêres et aprés sè fôrme tôrna lo cortèo pœr alàr a la mêson de l'ôtra priora. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Tsu la plasa de l'èigleiza le priouřeus se bitoun an fila per avèite lou bal de li spadounèiře è apré se forme torna lou corteo per alé a la meizoun de l'aoutra priouřa.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Dzalhoun: sabro è flòs - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Anche per le sei priore l'ordine di sfilata segue una gerarchia. Sul sagrato della chiesa dopo la funzione religiosa le sei donne presenziano alla danza degli spadonari e qui si riforma il corteo per il ritorno alla casa della priora festeggiata.
    ---
  • Ègziste pas gins document de cés homens déns l'archivo de la comœma, mas déns des documents de les sâcres rèprèsentacions "L'Ystoria sancti Vincenti" et "Vindicta Passionis" que VEZIOUN a Jalyon dén lo XIV secllo trovens ce rèfèrement "Meistro Vincentio Rumiano detto Ciceroto, de schrima de una spada de una mane" a.s.c. 1556. Vu que ol ére pas un combatent de profèssion sè trète d'un CAP spadonêre, est l'unico document que trète de ce tèmo déns l'archivo. La mancança de chaque tipo de paga les èxcllude-t de chaque règistracion, la tradicioun si vielya... donâve de-long cœme presence 'scomptâ. Les spadonêres balont pœr les priores, chaque mouvéments de les bals o partét de-long de l'êchota, cen nos porte a les cultures matriarcâles et ux ritos de la tèrra et de la luna a-yô la pârt êchota de lo côrp 'l est plles importanta. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Esiste pa dzin documeun de si omeun d'in l'arquivio de la quemunà, ma d'in de documeun de le sacreus rapresentasioun "L'Ystoria sancti Vincenti" è "Vindicta Passionis" que vezioun a Dzalhoun din lo XIV secoul trouven sa riferimeun "Meistro Vincentio Rumiano detto Ciceroto, de schrima de una spada de una mane" a.s.c. 1556. Dato que ou l'eře pa in coumbateun de proufesioun se trate d'in cap spadouneiře, et l'unic documeun que trate de sa tema d'in l'arquivio. La mancansa de onhi tipo de paga li escludet de onhi registrasioun, la tradisoun si vielha... dounave deloun queme preseunse scountaa. Li spadouneiře baloun per le priouřeus, onhi mouvimeun de li bal ou partì deloun da l'èitsota, seun nou porte a le cultuřeus matriarcal è ai riti de la tèra e de la linò aioun la part èitsota de lou corp lhet pi ampourtanta.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Dzalhoun: sabro è flòs - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Non esiste traccia di questi uomini nell'archivio storico comunale, ma nei pochi documenti conservati sulle sacre rappresentazioni "L'Ystoria sancti Vincentii" e "Vindicta Passionis..." rappresentate a Giaglione dal XIV secolo troviamo questo riferimento. "Meistro, Vincentio Rumiano detto cicertoto, de schrima de una spada di una mane" a.s.c. 1156. Non essendo costui spadaccino di professione si tratta quindi di un capo-spadonaro o istruttore ed è l'unico documento che tratta di spadonari...
    ---
  • Lor balont lo jorn de Sènt Vincent, l'octâva et lo jorn de la nominacion de les priores, Noutra-Dona du Rosêro. Fant lo bal dessus la pllaça de l'égllésa et en procèssion vèrs la mêson d'les priores, déns lo bal s'encôntront, s'encrouesont, et batont fôrt les sâbros, fant volàr-les en êr et les chapon u vol, apés en fila ils uvront lo cortê brandent les sâbros. Les bals sont de doux tipos, de FERM et en mârche. Les mârches sont quatro: normâl, BASOLEIN, stecà et VENOUSEINTSA. Les bals de FERM sont assé quatro: la carrâ, lo cor endéns, la crouesiê, la man. Les spadonêros sont de de-long de Jalyonês que balont per OBLIGACION sociâla et per FIDELITA a una vielya tradicion. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Lou baloun lou dzort de Sèin Viseun, l'outava è lou dzort de la nomina de le priouřeus, Notra Dona dou Rouzare. Fan lou bal desù la plasa de l'èigleiza è an pousesioun vers la meizoun dle priouřeus, d'in lou bal s'ancountroun, s'ancroueizoun, e batoun fort li sabro, fan voulelis an aria è li tsapoun aou vol, apré an fila iiouvroun lou corteo brandan li sabro. Li bal soun de doue tipo, da freum è an martsa. Le martseus soun catro nourmal, basoulèin, stacà è venouseintsa. Li bal da freum soun asé catro la caraa, lou coř an d'in, la crouèizà, la man. Li spadouneire soun da deloun de Dzalhoune que baloun per oblig souchal e per fedeltà a ina vielha tradisioun.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Dzalhoun: sabro è flòs - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Eseguono la loro danza il giorno della festa patronale, l'ottava ed il giorno della nomina delle nuove priore, la Madonna del Rosario. Gli spadonari eseguono le danze sul sagrato della chiesa e nel corteo che accompagna le priore, davanti alla chiesa questi s'incontrano, formano gruppo che si sciolgono si intrecciano e urtano violentemente le spade, le lanciano nell'aria e le riprendono al volo e poi in fila indiana aprono il corteo con passi di danza fendendo l'aria con i loro pesanti spadoni. ....
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche