Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica Glossèros
parola n.: 22543
resin/resim, resins/resims
definicion
-
nota
resim raisin rouge (Sauvignon, savagnin) sarvagnen (mot local) raisin abandonné à la vendange resimôla (peu répandu) raisins de 2e poussée qui ne mûrissent pas ègrâts (rare)
  • nom mâcllo [valor* : 10]
en Francês en Italien sinonimos
  • raisin [valor : 10]
    ---
  • uva, uve[valor : 10]
    ---

Variantes

  • resim, resims (Pie) [valor : 10]
    Ècritura d'origina : rèizin, rèizin
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : AA.VV. - Dizionario Giaglionese - 2011 Web d'entèrèt :
    ---
  • uva, uves (Pie) [valor : 10]
    Ècritura d'origina : uva, ùveus
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : D.Genta et C.Santacroce - Scartablàri d'la modda d'Séreus - 2013 Web d'entèrèt :
    ---

Frâses

  • Biô solely en Septembro, More lo resim sur lo brœt. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Biô solei in Setembro, Mure lo resin su lo breut.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Joseph Cassano - La Vie Rustique et la Philosophie dans les proverbes et dictons valdôtains - 1914 (Vére proverbo n.130 a la pâge 40 du lévro)
    nota : Beau soleil en Septembre, mûrit le raisin sur le pampre.
    ---
  • Quand Sent Gal talye lo resim, 'L est grâmo ségno pœr lo vin. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Quan Saint Gall taille lo resin, l'est gramo signo pe lo vin.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Joseph Cassano - La Vie Rustique et la Philosophie dans les proverbes et dictons valdôtains - 1914 (Vére proverbo n.275 a la pâge 78 du lévro)
    nota : Quand Saint-Gall coupe le raisin, C'est mauvais signe pour le vin.
    ---
  • Una grobelye pllêna de resims. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Euna grebeille plèina de resin.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : Une corbeille pleine de raisins.
    ---
  • L'ôton, dens lo vèrgiér, tot atôrn du velâjo, Fét blleyér tuéts les âbros en les chargient de fruits; Vat pendre les resims, fét chêre lo folyâjo, Et balye ux campagnârds tota sôrt(a) de produits. [valor : 10]
    ècritura d'origina : L'aouton, din lo verdzé, tot ator di velladzo, Feit bleyé tseut le s-abro in le tsardzen de frui; Vat pendre le resin, feit tsere lo foilladzo, Et baille i campagnar totta sor de produit.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Abbé Jean-Baptiste CERLOGNE - Le quatro seison - 1859
    nota : L'automne, dans le verger, (tout) autour du village, Fait plier tous les arbres chargés de fruits; Il va pendre les raisins, fait tomber le feuillage, Et il donne aux campagnards toute sorte de produits.
    ---
  • Una bènâ de resin. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Un-ne benan de ranzan.
    Règ·ion : Biôjolês
    Grafia : CONF, Grafia de Conflan.
    Sôrsa : Comby Auguste - Dictionnaire du Patois de Belleroche (Loire) - Documents publiés par Claude Michel - 1994
    nota : Une "benne" de raisin.
    ---
  • Les combatents devant la batalya sè chargiévont avouéc cét mouvément et éntrâvont en batalya plles fôrts, aviant dejâ supèrâ la môrt! Probâbllement les Cèltos de les Alpes ils ant fêt lo bal de les spadonêres devant Anibalo. La histouèra de lo bal lyé arréve de la nuet des temps, et sûr que ils ant prês quârque-ren de chaque pèriodo historéco significatif atravèrsâ, de l'èxcitacion des Cèltos a la batalya, les fllors, les rêsims et les bindèls nos pôrtont ux ritos de la propiciacion et fèrtilitât de la natura, ux gèsts de fècondacion de la tèrra pœr les fétes du CALENDIMAGGIO. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Li coumbateun devan la batalha se tsardzavoun ave si mouvimeun è intravoun an batalha pi fort, avian dedzò supeřà la mort! Proubabilmeun li Celti de le Alpi ian fet lou bal de li spadouneire devan Annibale. La storia de lou bal lhe arive da la nouet di tèin, et segu que ian preu carcareun da onhi periodo storic sinhificativa atraversaa, da l'ecitasioun di Celti a la batalha, le flos, li rèizin è li natri nou portoun ai riti de le propisiasioun è fertilità de la natuřa, ai dzest de fecoundasioun de la tèra per le feteus dou Calendimaggio.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Dzalhoun: sabro è flòs - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : I guerrieri prima della battaglia si caricavano con questa danza e diventavano più forti avendo simbolicamente già superato la morte. Probabilmente i Celti alpini eseguirono la danza delle spade al cospetto di Annibale. Le origini degli Spadonari si perdono nella notte dei tempi, sicuro è che hanno acquisito qualcosa da ogni periodo storico attraversato, dall'orgine alla danza nell'eccitazione alla battaglia degli antichi Celti, gesti ripetuti all'ossessione al rullare dei tamburi, poi agli addobbi ....
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche