Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica
parola n.: 23651
têla, têles
definicion
-
nota
têla toile d'araignée aragnê f. (pas général), baragne f., baragnon envelopper de toile, d'étoffe empatonar / empatolyér toile de fil et laine sarge f.
  • nom femenin [valor* : 10]
en Francês en Italien sinonimos
  • toile, toiles [valor : 10]
    ---
  • internet, internets [valor : 10]
    ---
  • tela, tele[valor : 8]
    ---
  • internet, internet[valor : 6]
    ---

Variantes

  • têla, têles (Pie) [valor : 10]
    Ècritura d'origina : téila, téileus
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : D.Genta et C.Santacroce - Scartablàri d'la modda d'Séreus - 2013 Web d'entèrèt :
    ---
  • têla, têles (Dfn) [valor : 10]
    Ècritura d'origina : tele
    Règ·ion : Dôfenâ
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : François Blanc dit La goutta - Grenoblo Malhérou (1733)- Éditions des Régionalismes de Cressé - 2010 Web d'entèrèt :
    ---

Frâses

  • N'y at plles de chenevo chiéz los pouros pégnéros, Ètopes, colognes sont parties pœr Bôcèro. Les fènes dèsolâs, possèdâs dus folèts, Vont chiéz los tesserands pœr chèrchiér lors têles; [valor : 10]
    ècritura d'origina : N'y at plus de chenevou chieu lou pourou pigneiro, Etoupe, colagne sont partié pe Beaucairo. Le fene deisoley, possedey du folet, Von chieu lou tesseran pe charchié lour tele;
    Règ·ion : Dôfenâ
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : François Blanc dit La goutta - Grenoblo Malhérou (1733)- Éditions des Régionalismes de Cressé - 2010.
    nota : (Il) n'y a plus de chanvre chez les pauvres peigneurs, Étoupes, poupées de quenouille sont parties pour Beaucaire. Les femmes désolées, possédées des follets, Vont chez les tisserands pour chercher leurs toiles;
    ---
  • L'una trove son fil dens la lâca borbosa, L'ôtra vêt sa têta, sabllonosa, tèrrosa: Poura mè, dit l'una, vê-que tot mon trèsor, Mon fil qu'ére si fin, et plles jôno que l'or; [valor : 10]
    ècritura d'origina : L'una trove son fi din la loqua bourbouza, L'autra veyt sa tela, sablonouza, terrouza: Poura mi, dit l'una, veyquia tout mon tresor, Mon fi qu'eyre si fin, et plu iauno que l'or;
    Règ·ion : Dôfenâ
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : François Blanc dit La goutta - Grenoblo Malhérou (1733)- Éditions des Régionalismes de Cressé - 2010.
    nota : L'une trouve son fil dans la laque bourbeuse, L'autre voit sa toile, sablonneuse, terreuse: Pauvre-moi! Dit l'une, voilà tout mon trésor, Mon fil qui était si fin, et plus jaune que l'or;
    ---
  • De ceta tèrra 'l èspere (lo semœr) et atend lo pan Que farét vivre céls-ce que l'âme tant. 'L est a cen que pense en pllongent la man Dens una gorba ou dens un sac de têla bllanche Pllêna de sements. [valor : 10]
    ècritura d'origina : De seutta terra l'espère (lo semeur) é atten lo pan Que faè vivre sisse que l'ame tan. L'è-t-a sen que pense eun plondzen la man D'eun'na gorba i d'eun on sac de teila blantze Pleina de semen.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : De cette terre il espère (le semeur) et il attend le pain Qui fera vivre ceux qu'il aime tant. C'est à cela qu'il pense en plongeant la main Dans un gros panier ou dans un sac de toile blanche Plein de semence.
    ---
  • - Màs! coment, biô garçon, màs coment m'èguèyir? Je su lluen du Jorden! Je pllôro mon payis. Dês grant-temps de mes uelys come cuvèrts de têles, Je vèyo ni solely, ni lena, ni z-ètêles. Pœr mè, o est tot tot-un, jorn, nuet, ombra, cllartât. Que pariér du Bon Diœ seye la volontât. - Atende, reprend l'Ange, atende avouéc pacience: Lo Bon Diœ vint a nos plles tout qu'on sè lo pense. [valor : 10]
    ècritura d'origina : - Më! comen, bò garçon, më comen m'egueyi? Dze si llioen di Jourdain! Dze plaouro mon pay. Dei gran ten de me jeu, come queuver de teile, Dze veyo ni solei, ni leuna, ni s-eteile. Per mè, l'est tot teuteun, dzor, nét, ombra, clliartà. Que parë di Bondzeu sìe la volontà. - Attende, repren l'Andze, attende avouë pachence: Lo Bondzeu vint a nò pi tou qu'in se lo pense.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Abbé Jean-Baptiste CERLOGNE - Tobie - 1859
    nota : - Mais! comment, beau jeune homme, comment m'égayer? Je suis loin du Jourdain! je pleure mon pays. Depuis longtemps, de mes yeux, comme couverts d'une toile, Je ne vois ni soleil, ni lune, ni étoiles. Pour moi, c'est tout la même chose, jour, nuit, ombre. Que la volonté de Dieu soit faite! - Attendez, reprend l'Ange, attendez avec patience: Le bon Dieu vient à nous plus tôt qu'on ne le pense.
    ---
  • Una blaga de pél, de têla, de goma. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Euna blagga de pë, de tèila, de gomma.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : Une blague en peau, en toile, en caoutchouc.
    ---
  • La chemise él éret fête de "têla de mêson" qu'él sè demandâvet parèly pœrquè él vénévet félâye â mêson. Pœr fâre la têla de mêson ol alâvet lo fil de chevenô. Un viâjo, en tuéts les payis d'la Vâl Soana o sè semenâvet lo chevenô, ora ol est plles nion qu'o lo semènet. [valor : 10]
    ècritura d'origina : La tchumizi i eret faiti con/de 'teila de mazon' qui se demandavet paré perquè i vinivet filai o mazon. Pèr fare la teila de mazon ô i alavet lo fil del tchevenò. En iadjo en tuti li pais dla Val Soana ô se semenavet lo tchevenò, orà ô i èt pi gnun qu'ô lo semenet.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : BREL/Cefp (Grafies fonètiques vâldotênes)
    Sôrsa : Scuola Elementare di Ronco - EFFEPI - Lo cohtum dla Val Soana - 1985/2020.
    nota : La camicia era fatta con "tela di casa" che si chiamava così perché veniva filata in casa. Per fare la "tela di casa" ci voleva il filo di canapa. Una volta, in tutti i paesi della Val Soana si seminava la canapa, ora non c'è più nessuno che la semina.
    ---
  • Lo chevenô març o fét gnint têla. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Lo tchevenò marf ô fait gnent teila.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : BREL/Cefp (Grafies fonètiques vâldotênes)
    Sôrsa : Scuola Elementare di Ronco - EFFEPI - Lo cohtum dla Val Soana - 1985/2020.
    nota : La canapa marcia non fa tela.
    ---
  • L'èhtopa ils la filâvont AVOUéC les mênâts. Lo varcan o sè fasévet semper a la nuet, ent les bouéls. Pœr filar, ils drovâvont la rouca et lo fil o sè fasévet sur ent lo fus. CON/ENTO la èhtopa o sè fasévet 'na têla ruda qu'él sèrvévet pœr fâre la fedra d'les tomêres des èhcarpins, pœr fâre les flloriérs et pœr fâre les sacs. [valor : 10]
    ècritura d'origina : La "htopà" i la filavont avoi li mainà. Lo varcan ô se fazivet sempe a la noit, en tli beui. Pèr filar, i drouavont la "rocà" e lo fil ô se fazivet su en tel fus. Con/Entù la "htopà" ô se fazivet na teila ruda qui servivet pèr fare la fedra dle tomaie di ahcapin, pèr fare li fiorer e pèr fare li sac.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : BREL/Cefp (Grafies fonètiques vâldotênes)
    Sôrsa : Scuola Elementare di Ronco - EFFEPI - Lo cohtum dla Val Soana - 1985/2020.
    nota : La stoppaccia la filavano anche i bambini. Il lavoro si faceva sempre di sera nelle stalle. Per filare, usavano la rocca e il filo si avvolgeva nel fuso. Con la stoppaccia si faceva una tela ruvida che serviva per fare la fodera delle tomaie degli "ahcapin", per fare i "fiorer" e per fare i sacchi.
    ---
  • CON la rihta o sè fasévet 'na têla plles fina qu'él sè drovâvet pœr fâre les chemises, les lénçôls, les èssue-mans. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Con la rihta o se fazivet na teila pi fina qui se droavet pèr fare le tchumize, li linfuel, li suaman.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : BREL/Cefp (Grafies fonètiques vâldotênes)
    Sôrsa : Scuola Elementare di Ronco - EFFEPI - Lo cohtum dla Val Soana - 1985/2020.
    nota : Con il filaccio si faceva una tela più fine, che veniva adoperata per fare camicie, lenzuola e asciugamani.
    ---
  • CON la rècolina o sè fasévet 'na têla plles fina d'la ètopa, mas plles ruda de cél-qué d'la rihta. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Con l' "arcolinà" ô se fazivet na teila pi fina d'la htopà, ma pi ruda de faiquì dla rihta.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : BREL/Cefp (Grafies fonètiques vâldotênes)
    Sôrsa : Scuola Elementare di Ronco - EFFEPI - Lo cohtum dla Val Soana - 1985/2020.
    nota : Con la stoppa si faceva una tela più fine della stoppaccia, ma più ruvida di quella ottenuta dal filaccio.
    ---
  • Un viâjo qu'o s'éret félâ lo chevenô, ventâvet téhtr'-lo pœr avêr la têla. [valor : 10]
    ècritura d'origina : En iadjo qu'ô s'eret fià lo tchevenò, ventavet tiehtlo pèr avei la teila.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : BREL/Cefp (Grafies fonètiques vâldotênes)
    Sôrsa : Scuola Elementare di Ronco - EFFEPI - Lo cohtum dla Val Soana - 1985/2020.
    nota : Una volta filata la canapa, bisognava tesserla per ottenere la tela.
    ---
  • Depués o sè butavêt l'èhpoula CON lo fil dedent a la navèta et o sè comencievêt a passar dedinte et fœra de l'ourdi pœr fâre la têla. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Depoi/poi ô se butavet la hpola con/entù lo fil dedint a la naveta e ô se comenfivet a pasar dedinte e fera da l'urdì pèr fare la teila.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : BREL/Cefp (Grafies fonètiques vâldotênes)
    Sôrsa : Scuola Elementare di Ronco - EFFEPI - Lo cohtum dla Val Soana - 1985/2020.
    nota : Poi si metteva la spola con il filo dentro alla navetta e si incominciava a passare fuori e dentro dall'ordito per fare la tela.
    ---
  • La roba tradicionâla est cela savoyârda, cœme tuéts cétes de l'ére francoprovènçâla d'la Vâl Suésa. La bèrrèta 'l est fêta de têla dura, forâ de sèya ou velu, nêr ou marron. La couèfa 'l est plles bèla grâce a un flloc pllat, cosu en bâs vèrs lo côl que o s'acompagne avouéc doux BINDÈLS que bèssont de fllan, que sè gropont u menton avouéc un flloc. Devant una visiéra de piz nêra. [valor : 10]
    ècritura d'origina : La roba tradisiounal et slo savoiarda, queme touit sit de l'area francoprouvensal dla Valsouiza. La bartò lhet fèta de tèila duřa, fourà de seda o velù, neř o maron. La cufia lhet pi bèla grasie a in fioc plat, couzù an bas vers lou col que ou s'acoumpanhe avé due nastri que bèisoun de flan, que se gropoun au mentoun avé in fior. Devan ina viziera de pis nèiřa.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Dzalhoun: sabro è flòs - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : L'abito tradizionale Giaglionese è di foggia savoiarda, come tutti quelli dell'area francoprovenzale della Valsusa. La cuffia è costituita da un berretto di tela rigida, ricoperto di seta o di velluto, nero marrone unito od operato. La cuffia è abbellita da un fiocco semipiatto, cucito in basso sulla nuca che si accompagna con due nastri dello stesso colore, fissati all'altezza delle orecchie che si legano ai lati del mento con un fiocco. Sul davanti la visiera di pizzo nero.
    ---
  • Têla flloragiê. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Tèila flouřadzâ.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : AA.VV. - Dizionario Giaglionese - 2011
    nota : Tessuto con motivi floreali.
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche