La Parola : apèrcêvre
12703
definicion : 1) dècuvrir de luen;
2) ...
nota : j'apèrcèvo, il apèrcêt.
P. passâ : apèrçu/apèrciu, -ua.
- Francês : apercevoir
- Italien : percepire
- Italien : scorgere
- Gramatica : vèrbo 3 b [-re : prendre]
- Gramatica : vèrbo irrèguliér 3
- Varianta : apèrcevêr (Bjl)
- Varianta : apèrcêvre [VdA]
- Frâsa : De Chalende a Chalende,
Les senanes èchapont viâ,
Que "nionca" en s'apèrcêt.
Et lo temps l'est passâ...
- Frâsa : Ceta-qué n'en menêt pas lârjo; ele bèssiét la téta et sos uelys pelyonéront come se ele alêt plœrar. El étêt gonflla. Le mariâ, que regardêt sa mia du couen de l'uely, s'en apèrcevét. El ut un côp u cœr. Il parlét un pou hiôt: "Què qu'il vœs fôt de més? Y at-il quàrqu'yon que vuelyont un ôtro vêrro de vin?"
- Frâsa : Câr un sœdârd qu'apèrçut tot ço-s-ice,
Tot bèlament betat bâs la coulisse,
Pués vat criar qu'il sè falyêt armar,
Ou ôtrament nos serians tôs tuâs.
- Frâsa : J'é apèrçu de fuè a sa fenétra.
- Frâsa : Lagrenaille, que apèrcêt lo chapél du commissèro: - 'Ê-te son chapél!
- Frâsa : M'est alâ pousa pœr comprendre de yô vegnêt. Lo petiôd prince, que mè posâve brâvament de quèstions, sembllâve pas jamés acutàr le mienes. Sont de mots prononciês per hasârd que, checa per côp, m'ant tot rèvèlâ. Parèly, quand 'l at apèrçu pœr lo premiér côp lo mien avion (je faré pas lo dèssin de mon avion, 'l est un dèssin trop complecâ pœr mè) m'at demandâ:
- Cen que 'l est cela baga-lé?
- 'L est pas una baga. Cen vôle. 'L est un avion. 'L est l'avion de mè.
- Frâsa : J'avô parèly aprês una seconda chousa bien importanta: cela que sa pllanèta d'origina 'l ére a pêna checa plles grôssa d'una mêson!
Cen possiêt pas m'ètonàr brâvament. Je savô ben que u defôra des grôsses pllanètes come la Tèrra, Jupiter, Mars, Vènus, que nos lyé balyens un nom, lyé nen n'at de centênes d'ôtres que quârque-côp son si petiôdes qu'on at mâl temps de les apercêvre avouéc lo tèlèscopo.
- Frâsa : Quand un astronomo nen dècuvrét una de cetes-celya, lyé balye per nom un numèrô. La crie pœr ègzempllo: « l’astèroida 3251.»
J'é de sèriœses rêsons de crêre que la pllanèta de yô vegnêt lo petiôd prince 'l est l'astèroida B 612. Ceta astèroida 'l est mâques étâye apèrçua un côp u tèlèscopo. L'an 1909, per un astronomo turc.