Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : apondre
12721

definicion : 1) Aventar, rejuendre qqn. que marche; 2) Aventar, sêsir et amenar a sè (una chousa plles hôta que sè); 3) Sufire a fére un grôs travâly; 4) Acorir en vitèsse; 5) ...

nota : P. passâ : apondu.

  • Francês : rattacher
  • Francês : ajouter
  • Francês : joindre
  • Francês : relier
  • Francês : rassembler (se -)
  • Francês : allonger
  • Francês : atteindre
  • Italien : congiungere
  • Italien : collegare
  • Italien : ricollegare
  • Italien : rilegare
  • Gramatica : vèrbo 3 b [-re : prendre]
  • Varianta : apondre (Pie)
  • Varianta : apondre (Bjl)
  • Frâsa : Il fôdrêt apondre un troc.
  • Frâsa : Quànd ils suront la nœvèla, Per la Rossèla, Vers los Tremblos et chiéz Pelox, Vers les Fayes, a la Télire, A la Luire, Ils apondéront de pertot.
  • Frâsa : De grognér l'hivèrn sè lâsse; Vreye, et lœ temps passerat; Jiâna, se ton fil sè câsse, Ton galant tè l'apondrat.
  • Frâsa : A Sent Pol, Ou que l'hivèrn s'apond, Ou qu'il sè tôrd lo côl.
  • Frâsa : Je l'é apondu a la séma du crét, avànt qu'il seye u bôrg.
  • Frâsa : Puésque t'és levâ, apond donc ceta sœcésse qu'est ux trâls.
  • Frâsa : Ceta fèna a diéx enfant, et ele apond a tot.
  • Frâsa : Apondiéd donc, j'ètœfo.
  • Sinonimo : rapondre
  • Sinonimo : aj·outar
  • Sinonimo : ratachiér