Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : chevaliér, chevaliére, chevaliérs, chevaliéres
14942

definicion : -

  • Francês : chevalier
  • Italien : cavaliere, cavaliera, cavalieri, cavaliere
  • Gramatica : nom
  • Varianta : chévaliér, chévaliére, ..., chévaliéres (Dfn)
  • Varianta : chevaliér, chevaliére, ..., chevaliéres (VdA)
  • Frâsa : "Marquèt", "Crouèxèt", Jiantèt et "Urbanèt" Vê-lé los tèrriblos chevaliérs du frêd
  • Frâsa : En nagient, de chévâls sè rendont sur les pllaces; D'ôtros per un parquèt montont sur les tèrrasses. Se l'on vêt lo Fèrmiér promenar sa grandœr, Marciœ lo chévaliér, tojorn vif, pllen d'ardœr,
  • Frâsa : Un marchand pas muens grôs, se volédes, je l'endico: Ora 'l est Chevaliér; plles tout 'l étêt sendeco: Les gruviéres de Quârt, de Fenis, de Chamouès De Sent-Bartelomé, Torgnon et Vâltornenche Dens sa crota Noussan les compte a doux cents renches. Un cent vaches a Francou les balyont ux chanons Et vingt ôtres d'hivèrn fant renches a sa mêson. Lo frut des enverons a Châtelyon abonde; Chiéz llui crota, celiér, de roba tot rebonde. De son grôs magasin, ben sûr, de temps en temps Per lo chemin de fèr mande viâ lo trop-pllen.
  • Frâsa : Tot-un de noutro temps a grant nombro sè comptont Les châtéls que portant a la fin sè remontont. Issouègne, tè, lo tin est franc come un dèpôt, Pllen d'objèts prèciœx, bagues d'ôtros côps: Bagues que vant a cœr u Chevaliér Avondo Et que pœr les avêr 'l arêt balyê lo mondo Afin de contentàr son gôt.
  • Sinonimo : cavaliér, cavaliére, cavaliérs, cavaliéres