La Parola : èchapar
15126
definicion : -
nota : èchapar (+ pron.) s'échapper s'èsca(m)par (pas général) échappé èchapo adj. verb.
- Francês : échapper
- Italien : scappare
- Gramatica : vèrbo 1 a [-ar : chantar]
- Varianta : èchapar (Pie)
- Varianta : èchapàr (Pie)
- Varianta : èchapar (Dfn)
- Varianta : èchapàr (VdA)
- Frâsa : De Chalende a Chalende,
Les senanes èchapont viâ,
Que "nionca" en s'apèrcêt.
Et lo temps l'est passâ...
- Frâsa : Coma lo matelot èchapâ de l'orâjo
Racomode sos mâts, sos vouèlos, sos cordâjos,
De mémo l'habétant, dens sa mêson fèrmâ,
Tâche, du mielx qu'il pôt, de rèparar son mâl,
- Frâsa : Il m'at confiâ encora:
« Adonc j'é comprês ren du tot! J’ariô du la jugiér dessus ses actos et pas dessus ses paroles. Lyé m'embomâve et m'èclleriéve. J'ariô jamés falu echapàr! J'ariô du adèvenàr sa tendrèsse cachiêye dèriér ses petiôdes malices. Les fllœrs sont tant contraditouères! Màs j'éro trop jouveno pœr savêr la amàr. »
- Sinonimo : dècapar