Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : crêtre
15499

definicion : -

nota : Je crêsso, crês, crêt, crèssens, crèsséd, crêssont. Crèssê, crètré. Crèssent, crèssu, -ua/crû,-ûa

  • Francês : croître
  • Francês : grandir
  • Italien : crescere
  • Gramatica : vèrbo 3 b [-re : prendre]
  • Gramatica : vèrbo irrèguliér 3
  • Varianta : crésser
  • Varianta : crêtre (Dfn)
  • Varianta : crêtre (Bjl)
  • Varianta : Crêthre [Fri]
  • Varianta : crêtre [VdA]
  • Varianta : crêhtre [VdA]
  • Frâsa : La féta de la Chandelosa, Los jorns crêssont d'un'hora, Et lo frêd crêt ples oncora.
  • Frâsa : Bèla jornâ ux Rês, L'ôrjo crêt sur los têts.
  • Frâsa : Grâma hèrba crêt pertot.
  • Frâsa : La tèrra disparêt, les montagnes sè bèssont; A vu d'uely, los torrents et les réviéres crêssont. Grenobllo et son tèrrouèr est una pllêna mèr; Tombe d'égoua du cièl, et nen sôt de l'enfèrn.
  • Frâsa : Quand ele vit que ço ne potêt prendre fin, màs crèssêt tojorn, et la pouer et lo timor lui comènçàt fôrt a crêtre.
  • Frâsa : Quand ele fut en son siècho, ele plloràt si fôrtament que ele perdét de tot lo vêr et la hostie que ele avêt en la boche sè vêt si crêtre que ele ut tota la boche pllêna. Et per lo grant èsperdiment que ele ut, quand ele sentét de ço si pllêna boche, se paràt la man et cudiét metre fôr de la boche. Et fut lui sembllant que no sé que la tirat arriére et lui avêt tâl savor come de chèrn et de sang. La grant pouer que ele avêt, nion n'oserêt ràcontar.
  • Frâsa : En alent pués dromir Tobie sè sovint Des bons avis reçus lo long de son chemin. Il pâsse un premiér jorn et la nuet tota entiére, Come l'Ange 'l at dét, tojorn dens la preyére: Câr niœr dêt sè mariàr pœr son contentement, Màs pœr crêtre du cièl lo mouèl des habitents. Et Sarra de chargrin a cachon legremâve; L'ombra de ses sèpt homos a lyé sè presentâve, Èposa de la velye et veva lo matin. "De cél-ce, desêt-el, faré-jo més lo brun?"
  • Frâsa : Lo vivre francoprovènçâl ol est ambientalisto, pas en tèoria mas en pratica, châque côps que sè tape avâl una grôssa pllanta te fét mâl, et de-long se lèsse crêtre "STO" petita ou lyé se nen pllante un'ôtra.
  • Frâsa : Màs 'l at remarcâ avouéc brâvament d'èscient: – Les baobabs, devant que crêtre, sont petiôds. – Justo! Màs pœrquè vôs-te que les moutons chèques pecussont les petiôds baobabs? Il m'at rèpondu: « Eh! Adonc! » come si sè trètâve lé d’una chousa èvidenta. Et m'at falyu fére un grôs èfôrt d'entèligence pœr arrevàr tot solet a comprendre cét problèmo. Et en èfèt, dessus la pllanèta du petiôd prince, l'y éront come dessus totes les pllanètes, de bônes et de grâmes hèrbes.
  • Frâsa : Per consèquence de bônes sements des bônes hèrbes et de grâmes sements des grâmes hèrbes. Màs les sements sont envisiblles. Drômont dedens lo secrèt de la tèrra tant que la fantasie prégnèye a una de lœr de sè revelyér. Adonc ceta gèrne, et pœr comenciér pousse tot pllan una pêla enofènsiva vers lo solely. Si sè trète d'una pêla de ravanél ou de rousiér, sè pôt la quitàr crêtre come 'l at volya.
  • Frâsa : 'L arêt fin que possu étre un novél baobab. Màs la pllanta 'l at vito quetâ de crêtre, et 'l at comenciê a betàr de botons. Lo petiôd prince, que assistâve a l'enstalacion d'un grôs boton, sentiêt que sèrêt sortia fôra una aparicion méraculœsa, màs la fllœr fenichet pas de s'aprèstàr p'étre genta, a souta de sa chambra veèda. Él cièrdiêt avouéc souen ses colœrs. Él s'harbelyêve tot tot-gent, arrengiéve un pœr côp ses pètâlos. Volyêt pas siôrtre tota fanâye come les pavôts.