La Parola : demenge, demenges f.
15939
        definicion : -
            - Francês : dimanche	
 
            - Italien : domenica
 
            - Gramatica : nom femenin
 
            - Varianta : démènche
 
            - Varianta : demenche 
 
            - Varianta : demenge, demenges (GE)
 
            - Varianta : démenja, démenges f. [Pie]
 
            - Frâsa : Quand plôt Demenge matin,
Tota la semana est en chemin.
 
            - Frâsa : Bél solely lo Devendro,
Crouyo temps la Demenge.
 
            - Frâsa : Quand pâques sè trôve por Demenge,
Les maladies sont jamés sanes.
 
            - Frâsa : Se nêt la Demenge grâssa,
Tot l'an la tèrra grâssa
 
            - Frâsa : – Cetos bougros iqué nœs siuvront bièn tant qu'a l'égllése.
– Est-ce qu'ils vant nœs cornar les œrelyes tant qu'u bôrg?
– Di donc! se nœs los y tombons sur le râblo?
– Te ne vodrês pas… avouéc noutros èfèts des démènches.
 
            - Frâsa : Petits et grands usséds-en sovegnance,
Per un matin d'una bèla demenge,
Et per un jorn qu'il fasséve ben frès,
Sens le bon Diô, nos étévons tôs prês.
 
            - Frâsa : Pœrrians barjacàr fin a deman, fâre vêr-sè (INVECE) que étre! Quand TSU en dèscésa avouéc la vètura dessus un chèmin en montagna et te croueses un'ôtra machina, te frênes et te fâs passàr-la. Cen est pas ècrit et sûr que lo touristo de la démenja ol lo sât pas; cen est francoprovènçal.
 
            - Frâsa : Suengiens de-long que est lo travâly de céls que aprés les jornâs en fabréca, les déssandos et les demenges, les fèries, tegnont en-hôt les murèt des viœlèts, mantegnont les tèrrens de famélya, la végna. Sa dècision et gran fatiga 'l ât presèrvàr-nos la montagna.