Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : et
16647

definicion : -

nota : et, quelquef. pués (Ain) et caetera et cetera (pas général, accentuation variable)

  • Francês : et
  • Italien : e (congiunzione)
  • Gramatica : conjonccion
  • Varianta : et (Bjl)
  • Varianta : et (Dfn)
  • Frâsa : Ceta crèatura, per la grâce de Noutron-Sègnor, avêt ècrit en son côr la sente via que Diô Jèsus-Crist menét en tèrra et sos bons ègzemplos et sa bôna doctrina.
  • Frâsa : Et avêt ele mês lo dox Jèsus-Crist en son côr que ol lyé éret semblent alcuna vês que il lyé fut present et que il tenét un lévro cllôs en sa màn por lyé ensègnér.
  • Frâsa : Et pœr ço que jo dèsiro voutra salut assé come jo fé la mena, jo vos deré, u plles brièvament que jo porré, una grant cortèsie que Noutron Siro a fêt a una pèrsona que jo cognésso nan a pas mouél de temps.
  • Frâsa : Et coma pèrsona n'aviêt vu tâl dèlujo, Qui decé, qui delé corêt chèrchiér refujo. Assé, dens muens de ren, Grenobllo tot entiér Sè trovét ressarrâ dens un petit quartiér.
  • Frâsa : Et tot assé come les sents sè dèlèctont en vêr la biotât Noutron-Sègnor, sè dèduit noutro bon crèator en la biôtat et en l'amôr de ses bèles crèatures qu'il a fêt a sa émâge et a sa sembllence, assé come lo bon mêtre regârdet volontiér una bèla cârta, quand il l'a bien fêta.
  • Frâsa : Ele éret mout curiosa et ferventa en metre tot son entendément a fére et a dére et a vêr et a aouir totes les chouses que lui sembllâvont que posséssant tornar al èdifiament de sa ârma et de les ôtres gens. En céta senta convèrsacion nos entendens que Noutron-Siro per sa grant misèricôrde lui fit mout de grâces.
  • Frâsa : Et cen que il est por mè èxpèriença endirècta il est por d'ôtros èxpèriença dirècta.
  • Frâsa : Ce qu'il fét et zérô, il est la méma chousa.