La Parola : per
20980
definicion : -
nota : per, graphie simplifiée pour *pèr, le plus souvent [p(I)], réalisations souvent identiques à celles de por, pour par ici per-cé / per-(i)que / per-lé, ce-vers (pas général), per-ce-outre (romand) par-dessus per-dessus
- Francês : mégarde (par)
- Francês : par
- Francês : travers (à -)
- Italien : attraverso
- Varianta : per (GE)
- Varianta : per (Frz)
- Varianta : per (Dfn)
- Varianta : per (Bjl)
- Varianta : per [Vls]
- Frâsa : Quànd ils suront la nœvèla,
Per la Rossèla,
Vers los Tremblos et chiéz Pelox,
Vers les Fayes, a la Télire,
A la Luire,
Ils apondéront de pertot.
- Frâsa : Sur Forniôd, la Vèrpelyére,
Per les jachéres,
Et per los prâts a Tivent,
Vers Fusi, per le bouesc d'Êse,
Et vers Blèse,
Nos los veyens que côront.
- Frâsa : Petits et grands usséds-en sovegnance,
Per un matin d'una bèla demenge,
Et per un jorn qu'il fasséve ben frès,
Sens le bon Diô, nos étévons tôs prês.
- Frâsa : Vos aviâds dét per devant son Altèsse
Que vos n'ariâds (ni) pediêt ni tendrèsse,
Que vos voliâds tuar grands et petits,
Nos ètrangllar et fâre tôs morir.
- Frâsa : Y en avêt yon qu'il avêt bârba rossa,
Que fit quâsi rire tota la tropa;
Il deséve qu'il ne voléve pas
Per un valèt, étre tant hiôt montâ.
- Frâsa : Mâlgrât tant de chagrin, quand ye su lâs de liére,
Quârques-fês per hasârd je mè mèlo d'ècrire;
Y'èstropio quârques vèrs, ye fouè quârques chançons,
Que n'ont lo plles sovent ni rima ni rêson,
- Frâsa : Se pllôt lo jorn de Sent-Jôrjo, totes les ceriéses lui pâssont per la gôrge.
- Frâsa : Les granges, los gllacis, los fossês se remplléssont,
Per dehôr, per dedens, mile cris retentéssont;
Comandant, Intendant ux fllambôs vont u Cors,
Font partir des batéls pœr donar de secors.
- Frâsa : Mon sang dens mes vênes devint plles frêd que mâbro,
Veyant de poures gens sur les pouentes dus âbros,
Per l'égoua, per la fam, en dangiér de morir,
Sens que qui ce sêt pouesse los secorir.
- Frâsa : Cependant los batéls vôgont per les charriéres;
L'ont rencontre pertot misères sur misères;
Dens los três hopétâls parêt tot renvèrsâ;
Per dèrniér, per devant, les bialiéres ont vèrsâ.
- Frâsa : Per la rua Sent-Françouès, per la novèla encenta,
L'on vêt atant de mâl que vers la Mêson Pinta;
Un valèt d'ècurie, dens l'égoua jusqu'u côl,
A més de vengt mulèts vat copar lo licôl.
- Frâsa : Cet lévro(t) éret tot ècrit per defôr de lètres bllanches, nêres et vèrmelyes; les fèrméls du lévro erant ècrits de lètres d'or.
- Frâsa : Nos barrerons le chemin avouéc una côrda, per lé-avâl vers la crouèx de la Poute.
- Frâsa : Justo ceto-qué avêt ècartâ tœs los ôtros, et arrevêt per dèrriér le Jœsèf: "Il est a mon tœrn", qu'il bredolyét.
Il fesêt brendegœlar son grànd côrp cœme le balanciér d'un relœjo.
- Frâsa : Ele est tœta prèsta. Il est mémo una fœlyèta; una vouètura la charreyerat per dèrriér nœs.
- Frâsa : Il est la méma via que siuvét lo popllo ch·inês dens sa cognessença de l'empèrialismo. Lo premiér degrâ fut ceti de la cognessença sensiblla, supèrficièla, que fut marcâ, a l'època des mouvements des Taipings, des Yihotouans et d'ôtros, per la luta sensa discriminacion contro los ètrangiérs.
- Frâsa : Considèrens ora la guèrra. Se la guèrra fusse dirigiêya per des gens sensa èxpèriença dens cet domêno, céls posserriant pas, u premiér degrâ, comprendre les louès profondes que règéssont la conduita d'una DATA guèrra (come noutra guèrra rèvolucionèra agrêra des 10 dèrriérs ans).
- Frâsa : U premiér degrâ, ils posserriant mâques aquerir l'èxpèriença d'un grand nombro de combats, de que un mouél, du résto, fenésseriant per de dèfêtes.
- Frâsa : Il capite sovent, pas-muens, que les idâs retardont sur la rèalitât, et cen porquè la cognessença humèna sè trove limitâye per de nombroses condicions sociâles.
- Frâsa : Lèssont prègiér l'Ôtrich∙e et mémo la Russie,
Ceta lo polonês, cela l'italien;
Per quinta libèrtât nos vôt-el l'Italie,
Dèfendre de prègiér come noutros anciens?
- Frâsa : Per les prâts, tuéts en fllœr, qu'un'égoue pura arrôse
Desot l'hèrba cachiê chante lo greselyon.
Du bouesson u sapin lo rossignon sè pôse,
Et regâle ux passents ses plles bèles chançons.
- Frâsa : Vant tant que ux sômbes,
Per pllans et per combes,
Vélagèts, vélâjos,
Envouar per éhtâjos: