La Parola : vins (endicatif)
26839
definicion : 2 p.s. - endicatif present - vèrbo vegnir/venir.
- Francês : viens 2.p.s. ind.prés.
- Italien : vieni 2.p.s. ind.pres.
- Gramatica : endicatif present 2.p.sing.
- Varianta : vins (endicatif) [VdA]
- Varianta : vins (endicatif) [Bjl]
- Frâsa : Et tè, que lo discors nos aprèste una chêna,
A quint titro vins-tu nos ententàr procès?
Quint crimo n'ens-nos fêt, por meretàr la pêna,
De nos vêre privâs pœr tojorn du francês?
- Frâsa : "Vin tè, te vins, Bôchan, vin tè, Morin, Marquisa,
Sardègne, Châtagnon, Guèrra, Fribôrg, Parisa..."
Devant lœr, les bèrgiéres acuelyêvont les véls
Qu'aprés lœrs mâres en lluen réstâvont en dèrriér.
- Frâsa : D'ont'que te vins?
- Frâsa : Dês inque 'l at contenuâ:
– Adonc tè ètot te vins du cièl! De quinta pllanèta t'és?
J'és tot setout entrevu una èpèlua lluére, dins lo mistèro de sa presence, et je l'é entèrrogiê bruscament:
– Tè te vins donc d'una ôtra pllanèta?
Màs llui m'at pas rèpondu. Nantâve la téta tot tot-gent en contenuent a agouétiér mon avion:
– 'L est vrê que, lé-dessus, te pôs pas venir de bien lluen...
Et s'est pllongiê dedins un sonjo que 'l at durâ pousa. Dês cen, sortent mon mouton chèque de sàcoche, s'est pllongiê dins la contempllacion de son trèsor.