La Parola : crês (crêre)
27344
definicion : 2 p.s. - endicatif present - vèrbo crêre.
- Francês : crois 2.p.s. ind.prés.
- Italien : credi
- Gramatica : endicatif present 2.p.sing.
- Varianta : crês (crêre) (Bjl)
- Varianta : crês (crêre) [VdA]
- Frâsa : Te crês que, se j'y vé, el ne mè serat pas en cœlère aprés?
- Frâsa : Lo petiôd prince contenuâve a m'emmèrdàr avouéc ses rèflèccions:
– Et tè te crês, que les fllœrs...
– Nan, nan, nan! Je crèyo pas! J'é rèpondu sensa l'y pensàr doux côps. Mè je m'ocupo de chouses sèriœses!
Il m'at agouétiê surprês.
– De chouses sèriœses!
Mè vesiêt, avouéc lo martelèt en man, et les dêgts pouèrcs de grâs bourlâ, cllin dessus un môbllo que l'y sembllâve plletou bœrt.
– Te preges come les grôs!
Cela considèracion m'at checa fêt balyér lagne. Màs llui, empllacâbllo, l'at contenuâ:
– Te confonds tot... te mèclles tot!
- Frâsa : Se te crês que fusse amusent de tè vêre renifllàr un'hora devant una ècuèla, te tè trompes.