Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica
parola n.: 12988
avâro, avâra, avâros, avâres
definicion
1) Pèrsona trop atachiê a l'argent; 2) ...
  • nom [valor* : 1]
  • adjêctif [valor* : 1]
[avâro]
en Francês en Italien sinonimos
  • ladre, ladre, ladres, ladres [valor : 10]
    ---
  • avare, avare, avares, avares [valor : 10]
    ---
  • avaricieux, avaricieuse, avaricieux, avaricieuses [valor : 10]
    ---
  • avide, avide, avides, avides [valor : 10]
    ---
  • cupide, cupide, cupides, cupides [valor : 10]
    ---
  • radin, radine, radins, radines [valor : 10]
    ---
  • pingre, pingre, pingres, pingres [valor : 10]
    ---
  • rapiat, rapiate, rapiats, rapiates [valor : 10]
    ---
  • parcimonieux, parcimonieuse, parcimonieux, parcimonieuses [valor : 10]
    ---
  • chiche, chiche, chiches, chiches [valor : 10]
    ---
  • méticuleux, méticuleuse, méticuleux, méticuleuses [valor : 10]
    ---
  • lésineur, lésineuse, lésineurs, lésineuses [valor : 10]
    ---
  • grigou, grigous m. [valor : 10]
    ---
  • grippe-sou, grippe-sou, grippe-sous, grippe-sous [valor : 10]
    ---
  • usurier, usurière, usuriers, usurières [valor : 10]
    ---
  • avaro, avara, avari, avare[valor : 10]
    ---
  • tirchio, tirchia, tirchi, tirche[valor : 10]
    ---

Variantes

  • avâr, avâra, avârs, avâres [Pie] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : avař, avařa, avař, avàřeus
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : AA.VV. - Dizionario Giaglionese - 2011 Web d'entèrèt : http://www.dizionariogiaglionese.it/
    ---
  • avâro, avâra, avâros, avâres [Bjl] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : avore, avore, avore, avore
    Règ·ion : Biôjolês
    Grafia : CONF, Grafia de Conflan.
    Sôrsa : Comby Auguste - Dictionnaire du Patois de Belleroche (Loire) - Dijon - 1994 Web d'entèrèt :
    ---
  • avâro, avâra, avâros, avâres [VdA] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : avao/avare, avaa/avara, avao/avare, avae/avare
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : BREL, École pop. de patois Vald.
    Sôrsa : Lavoyer Ivo - Dictionnaire du Patois de Chambave - 2017 Web d'entèrèt :
    ---
  • avâro, avâra, avâros, avâres [Fri] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : avâro, avâra
    Règ·ion : Fribôrg
    Grafia : GFRIB, ortografia des friborgês
    Sôrsa : Chochyètâ kantonale di patêjan fribordzê - Dikchenéro Patê-Franché - Fribôrg - 2013 Web d'entèrèt :
    ---
  • avâro, avâra, avâros, avâres [Vls] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : avàro, avàra
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : A. Laguièr - Patouè dou Gran Cômôn - 2010 Web d'entèrèt :
    ---
  • avâr, avâra, avârs, avâres [Vls] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : avâa, avâra
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Christophe Favre et Zacharie Balet - Lexique du Parler de Savièse - Berne - 1960 Web d'entèrèt :
    ---
  • avâro, avâra/avâre, avâros, avâres [Gnv] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : avâro, avâra/avâre
    Règ·ion : Savouè [Genevês]
    Grafia : CONF, Grafia de Conflan.
    Sôrsa : Roger Viret - DIKCHONÉRO FRANSÉ-SAVOYÂ - 2011 Web d'entèrèt :
    ---
  • avâro, avâra/avâre, avâros, avâres [Môr] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : avâro, avâra/avâre
    Règ·ion : Savouè [Môrièna]
    Grafia : CONF, Grafia de Conflan.
    Sôrsa : Roger Viret - DIKCHONÉRO FRANSÉ-SAVOYÂ - 2011 Web d'entèrèt :
    ---
  • avâro, avâra/avâre, avâros, avâres [SDu] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : avâro, avâra/avâre
    Règ·ion : Savouè [Chamberien]
    Grafia : CONF, Grafia de Conflan.
    Sôrsa : Roger Viret - DIKCHONÉRO FRANSÉ-SAVOYÂ - 2011 Web d'entèrèt :
    ---
  • avâro, avâra/avâre, avâros, avâres [Trt] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : avâro, avâra/avâre
    Règ·ion : Savouè [Tarantèsa]
    Grafia : CONF, Grafia de Conflan.
    Sôrsa : Roger Viret - DIKCHONÉRO FRANSÉ-SAVOYÂ - 2011 Web d'entèrèt :
    ---

Frâses

  • Un homo brâ'ment avâro. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Un ommo bramen avare.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : Un homme très avare, sordidement avare.
    ---
  • Desot cét mâbro bllanc, 'l est entèrrâ l'homo plles avâro de la cœmena que 'l est môrt lo dèrriér jorn de l'an pœr pouere de balyér de trêna d'an a sa parentâ. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Désot ci mabro blan, l'est interrà l'ommo pi avare de la quemeuna, que l'est mor lo dèrë dzor de l'an po pouëre de baillé de treinadan sa sa parentà.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : Sous ce marbre blanc repose l'homme le plus avare de la commune; il est mort le dernier jour de l'an, parce qu'il avait peur de donner des étrennes à sa parenté.
    ---
  • L'avâro bete de coutiér... et viquêt come un pouro. [valor : 10]
    ècritura d'origina : L'avare bette de coutë... et vequèit comme un pouro.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : L'avare épargne, accumule, entasse ... et vit comme un pauvre, chichement.
    ---
  • Lo plles recho 'l est cél que fét èconomia, et l'avâro 'l est lo plles pouro. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Lo pi reutso l'est ci que féit économia, et l'avare l'est lo pi pouro.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : Le plus riche est celui qui épargne et l'avare est le plus pauvre.
    ---
  • L'avâro 'l at son fôrt... 'l est bon aprés môrt. [valor : 10]
    ècritura d'origina : L'avare l'at son for... l'est bon aprë mor!
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : L'avare a son fort... il devient bon après sa mort!
    ---
  • Cen que l'avâro recuelye, son menât lyé grolye. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Cen que l'avare recoueille, son mèinà lèi greille.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : Ce que l'avare accumule, son enfant lui mange.
    ---
  • L'avâro avouéc sa pouere 'l est môrt dens la misère. [valor : 10]
    ècritura d'origina : L'avare avouë sa pouëre l'est mor din la misére.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : L'avare avec sa peur est mort dans la misère.
    ---
  • Sont tant avârs que criont de fam por pas diminuar lors aféres. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Chon tan avâa kyè crion dé fan pó pa demenowa loo n-afér.é.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Christophe Favre et Zacharie Balet - Lexique du Parler de Savièse - Berne - 1960
    nota : Ils sont si avares qu'ils crèvent de faim pour ne pas diminuer leur bien.
    ---
  • Les avârs âmont mielx lèssiér pèrdre que de balyér. [valor : 10]
    ècritura d'origina : è j-avâa anmon méi achye pédré kyé dé bale.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Christophe Favre et Zacharie Balet - Lexique du Parler de Savièse - Berne - 1960
    nota : Les avares aiment mieux laisser se perdre [leur avoir] que de le donner.
    ---
  • Cél bôrto avâr 'l aviéve dedens en cél celyéron tota sôrta des danrês prod vielyos, des sèlyons de burro que sèrviéve ren més qu'a ouendre les botes, des fromâjos tot rogiês, des chirons, de chèrn que 'l aviêt ren més a mengiér, ren que des chouses tot pèrdues. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Ché brote avâa l'aîe derën ën ché siwéron tòta chôrta dé j-anréi prou vyou, de chî'on de booró kyè chervîé rin méi ky'a vwëndré é bóté, dé frómadzó tó róoudjya di chwiron, dé tsêe kyé l'aîe rin méi a mëndjye, rin kyè dé tsóoujé tó perdou.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Christophe Favre et Zacharie Balet - Lexique du Parler de Savièse - Berne - 1960
    nota : Ce vilain avare avait dans cette petite cave toutes sortes de denrées très vieilles, des seillons de beurre qui ne servait plus à rien qu'à graisser les souliers, des fromages tout rongés des cirons, de la viande où il n'y avait plus rien de mangeable, rien que des choses perdues [gâtées].
    ---
  • Celos que fére* que sont des avâros pecont pas tant des grôs viâjos. [valor : 10]
    ècritura d'origina : hou kyé fire kyè chon dé j-avâa pecon pa tan de grou âdzó.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Christophe Favre et Zacharie Balet - Lexique du Parler de Savièse - Berne - 1960
    nota : Ceux qui sont avares de nature ne mangent pas beaucoup.
    ---
  • 'L est tant avâr que sè muse que troveràt pas prod de tèrra por s'entèrrar. [valor : 10]
    ècritura d'origina : l'è tan avâa kyè ché mouje kyè trowér.é pa prou dé têra pó ch'ëntèr.a.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Christophe Favre et Zacharie Balet - Lexique du Parler de Savièse - Berne - 1960
    nota : Il est si avare qu'il s'imagine ne pas trouver assez de terre pour s'enterrer.
    ---
  • Celos avârs crapenont tota lor via et quand môront les héretiérs 'ls ant pas una chousa de recognessence. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Fou j-avâa crapenon tota rlöo vya é can mouron è j-ereti l'an pa ona tsoouja dé réconyèchansé.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Christophe Favre et Zacharie Balet - Lexique du Parler de Savièse - Berne - 1960
    nota : Ces avares amassent avidement toute leur vie et quand ils meurent les héritiers n'ont pas un brin de reconnaissance.
    ---
  • Celos avârs sonjont ren qu'a prod et prod emmontonar. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Fou j-avâa chondzon rin ky'a prou é prou ënmountòna.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Christophe Favre et Zacharie Balet - Lexique du Parler de Savièse - Berne - 1960
    nota : Ces avares n'ont qu'une pensée: entasser tout ce qu'ils peuvent.
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche