Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica
parola n.: 14544
combat, combats
definicion
-
  • nom mâcllo [valor* : 10]
en Francês en Italien sinonimos
  • combat, combats [valor : 10]
    ---
  • bataille, batailles f. [valor : 10]
    ---
  • battaglia, battaglie[valor : 10]
    ---
  • combattimento, combattimenti[valor : 10]
    ---

Frâses

  • U premiér degrâ, ils posserriant mâques aquerir l'èxpèriença d'un grand nombro de combats, de que un mouél, du résto, fenésseriant per de dèfêtes. [valor : 10]
    ècritura d'origina : I premei degri, i posarian make akuistei l'esperiensa d'in gran nombrò de kombat, de ke in moei, di reste, feneserian pe de deifeite.
    Règ·ion : Arpitania
    Grafia : LLA, La lingua Arpitana J.Arrieta.
    Sôrsa : De la prateka - La relaksion intre la kogneisensa e la prateka, intre lo savey e l'aksion - Traduksion in Harpetan d'in testò filozofekò de Mao Tze Toung - 1937 - Aohta, gzenei 1974
    nota : Au premier degré, ils ne pourraient acquérir que l'expérience d'un grand nombre de combats dont beaucoup, du reste, se termineraient pour eux par des défaites.
    ---
  • La tèoria marxista-lèninista de la cognessença, que sè distingue a côsa de la prateca scientefeca, dêt per fôrça entreprendre un combat rèsolu contre les concèpcions fôsses. [valor : 10]
    ècritura d'origina : La teoria marsista-leninista de la kogneisensa, ke se distingue a kaaza de la prateka sosialla siantefeka, dey pe forsa intraprendre in kombat rezolu kontre le konsepsion faase.
    Règ·ion : Arpitania
    Grafia : LLA, La lingua Arpitana J.Arrieta.
    Sôrsa : De la prateka - La relaksion intre la kogneisensa e la prateka, intre lo savey e l'aksion - Traduksion in Harpetan d'in testò filozofekò de Mao Tze Toung - 1937 - Aohta, gzenei 1974
    nota : La théorie marxiste-léniniste de la connaissance, qui se distingue par la pratique sociale scientifique, doit forcément livrer un combat résolu contre ces conceptions erronées.
    ---
  • Èxposicion – Envocacion u Cristo nâ dens los bèrgiérs. – Un viely corbelyéro, Mêtre Ambrouèse, et son enfant, Vincent, vant demandar l'hospetalitât a la fèrma de les Falabrègues. – Merelye, filye de Mêtre Ramond, lo mêtre de la fèrma, lyor fât la bienvegnua. – Los laborèros aprés sopâ fant chantar Mêtre Ambrouèse. – Lo viely les ôtres vês marin, chante un combat de mar du Balyif Sufren. – Merelye quèstione Vincent. – Racontâjo de Vincent: la chace a les cantarines, la pêche des sangsures, lo merâcllo de les Sentes Maries, la côrsa de los homos a Nimes. – Merelye est embômâ et son amôr pouenteye. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Espousicion – Invoucacion où Cristou né dsan loù bergé, – In vié courbigliérou, Mâtre ambroise, et soun efan, Vincen, van demandò l'ospuetagliuetò alla ferma della Falabrégue, – Muereglie, figlie de Mâtre Ramon, lou mâtre della ferma, glioù fâ la bianvegnia – Loù labouréroù apré soupo fan chantò Mâtre ambroise, – Loù vié le z'otrevâ marin, chante in combat de mâr doù Bogli suffren, - Muereglie quesquione Vincen, – Racontàjou de Vincen: la chasse alle cantaruene, la péche delle sansouore, loù mueròcliou delle Sinte Mari, la coursa delloù-z-òmou à Nimes – Muereglie é-t-ambouémo a soun amour pointeye.
    Règ·ion : Dôfenâ
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Maurice Rivière-Bertrand. Muereglie - Traduction en dialecte dauphinois de Mireille de Frédéric Mistral. 1881.
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche