Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica
parola n.: 23737
tèrren, tèrrens
definicion
-
nota
1) terrain humide où poussent les saules = "vorgiér(e)"/"vorgena"; 2) terrain planté de vignes = "vegne" f.; 3) terrain léger, sablonneux = "varèna" (Lyon, Forez, Bugey); 4) terrain en pente = "revèrs"; 5) terrain en pente, inculte = "rupa" (localisé).
  • nom mâcllo [valor* : 10]
en Francês en Italien sinonimos
  • terrain, terrains [valor : 10]
    ---
  • terreno, terreni[valor : 10]
    ---

Variantes

  • tèrren, tèrrens [Vls] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : tarrin
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Dict. du patois de Bagnes Web d'entèrèt :
    ---
  • tèrren, tèrrens [Bjl] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : taran
    Règ·ion : Biôjolês
    Grafia : CONF, Grafia de Conflan.
    Sôrsa : Comby Auguste - Dictionnaire du Patois de Belleroche (Loire) - Documents publiés par Claude Michel - 1994 Web d'entèrèt :
    ---
  • tèrren, tèrrens [VdA] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : terren
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV Web d'entèrèt :
    ---
  • tèrren, tèrrens [Dfn] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : terrain
    Règ·ion : Dôfenâ
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : François Blanc dit La goutta - Grenoblo Malhérou (1733)- Éditions des Régionalismes de Cressé - 2010. Web d'entèrèt :
    ---
  • tèrren, tèrrens [Pie] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : teren
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : GIT, Groupe Intern. grafia du FP.
    Sôrsa : Scuola Elementare di Ronco - EFFEPI - Lo cohtum dla Val Soana - 1985/2020. Web d'entèrèt :
    ---

Frâses

  • Un tèrren suèjo. [valor : 10]
    ècritura d'origina : On tarrin chouaidzo.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : dic. du patois de Bagnes
    ---
  • Los grapenox avant posâ lyœr grapin, lo mango en l'êr, sur lo tèrren et souegnant du coutâ de la nœce. [valor : 5]
    ècritura d'origina : Lô grapénu avan pouzyun yeû grapan, le mangue è l'a, su le taran é seûnyan du kouto de la neusse.
    Règ·ion : Biôjolês
    Grafia : CONF, Grafia de Conflan.
    Sôrsa : Comby Auguste - Dictionnaire du Patois de Belleroche (Loire) - Documents publiés par Claude Michel - 1994
    nota : seûnyan: le verber souegnér signifie "soigner" ou "surveiller"; c'est de ce dernier sens que dérive le mot ici.
    ---
  • Cét tèrren 'l est tot a pllanche. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Ci terren l'est tot a plantse.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : Ce terrain est formé de planches (est en étage)
    ---
  • Dens lo pou de tèrren que l'égoua nos lèssiéve, En sortent du batél, lo Major los pllaciêve. U cllochiér Sent-André, Musa, tè qu'és montâ, Ce que t'âs vu d'iqué te devrês racontar. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Din lo pou de terrain que l'aigua nous laissâve, En sortant du battet, lo Major lou plaçâve. U clochié Saint André, Musa, ti qu'és monta, Ce que t'a veu d'iqu'y te devria racontar.
    Règ·ion : Dôfenâ
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : François Blanc dit La goutta - Grenoblo Malhérou (1733)- Éditions des Régionalismes de Cressé - 2010.
    nota : Dans le peu de terrain que l'eau nous laissait, En sortant du bateau, le Major les plaçait. Au clocher (de) Saint-André, Muse, toi qui es montée, Ce que tu as vu de là tu devrais (le) raconter.
    ---
  • Il falêt vêr com'il arpèntêt lo tèrren avouéc ses gràndes chambes. [valor : 10]
    ècritura d'origina : I faleû va km'al arpèteû le taran avoui sé grède tsanbe.
    Règ·ion : Biôjolês
    Grafia : CONF, Grafia de Conflan.
    Sôrsa : Comby Auguste - Dictionnaire du Patois de Belleroche (Loire) - Dijon - 1994
    nota : Il fallait voir comme il arpentait le terrain avec ses grandes jambes.
    ---
  • Et châcuna, a bél tôrn, pœr pas pèrdre tèrren, Pllante ses coques en tèrra, et lé vat pas plles lluen. Ègâla 'l est lœr fôrce, ègâl est lœr corâjo; Faront-els de lœr gllouère ètot ègâl partâjo?... [valor : 10]
    ècritura d'origina : Et tsaquena, a bë-tor, pe pa perdre terren Plante se coque in terra, et lé vat pa pi llioen. Egàla l'est leur force, egal l'est leur coradzo: Faren-t-ë de leur gloère ettot egal partadzo?...
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Abbé Jean-Baptiste CERLOGNE, LA BATALYE DES VACHES A VÈRTOSAN, 1858
    nota : Et chacune, tour à tour, pour ne pas perdre terrain, Enfonce ses sabots en terre, tient bon et ne va pas plus loin. Egale est leur force, égal est leur courage; Feront-elles de leur gloire aussi égal partage?
    ---
  • Masseciér lo tèrren. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Masseuché lo terren.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : Presser, tasser le terrain.
    ---
  • Lo chevenô en Vâl Soana o sè semenâvet lo jœrn de Sant Marc, lo vingt-et-cinq d'avril. Provèrbo: "Pœr avêr de bon fil, semena lo mês d'avril". La sement él éret grôssa come de granin de pêvro. Lo tèrren o devêt éhtre ben enléamâ. Provèrbo: "De pllés te mè cuvèrtes, de pllés tè cuvèrto". O volêt dére que de pllés de léâm o y éret en cema lo tèrren, de pllés de chevenô ol y venévet. O sè betâvet fin a diéx centimètro de léâm. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Lo tchevenò en Val Soana ô se semenavet lo djèr de San Marco, lo vintefinc d'avril. Provèrbi: "Pèr avei de bon fil, semena lo meis d'avril". La sement i eret grosa come de granin de pèvro. Lo teren ô doveit ehte bin en-iamà. Provèrbi: "Depì te me couète, depì te couèto". O voleit dizé que depì de iam ô i eret enfumà lo teren, depì de tchevenò ô li vinivet. O se butavet fina a die tchentim de iam.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : BREL/Cefp (Grafies fonètiques vâldotênes)
    Sôrsa : Scuola Elementare di Ronco - EFFEPI - Lo cohtum dla Val Soana - 1985/2020.
    nota : La canapa in Val Soana si seminava il giorno di San Marco, il 25 aprile. Proverbio: "Per avere del buon filo, semina il mese di aprile". I semi erano grossi come grani di pepe. Il terreno doveva essere ben concimato. Proverbio: "Più mi copri, più di copro". Voleva dire che più letame vi era sul terreno, più canapa cresceva. Si mettevano perfino 10 cm. di letame.
    ---
  • Suengiens de-long que est lo travâly de céls que aprés les jornâs en fabréca, les déssandos et les demenges, les fèries, tegnont en-hôt les murèt des viœlèts, mantegnont les tèrrens de famélya, la végna. Sa dèdicion et gran fatiga 'l ât presèrvàr-nos la montagna. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Souèindzeun deloun que et lou travalh de sit que apree le dzournaa an fabrica, li disando è le dimèindzeus, le ferieus, tenioun anout li muŕet di vieleut, mantenioun li terèin de familha, la vinhò. Sa dedisioun è gran fatiga lhot preservanous la mountanha.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Vivre francoprovensal - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Non dobbiamo dimenticare che la montagna a noi pervenuta è stata conservata da tutte quelle persone che dopo il turno di lavoro in fabbrica dedicavano ancora il tempo libero, i sabati e domenica, le ferie, alla coltivazione dei terreni di famiglia, alla manutenzione dei muretti a secco, dei sentieri, dei boschi. Queste fatiche ci hanno preservato la montagna!
    ---
  • Màs si sè trète d'una grâma pllanta, adonc fôt la èxtrœpar tot de suite, dês lo moment qu'on la recognêt. Ora, dessu sla pllanèta du petiôd prince, sè trovâvont de sements afrœses... 'Ls éront les sements des baobabs. Lo tèrren 'l ére empôti. Donc un baobab, si on lo quite trop poussàr, 'l est pas més possibllo se nen dèbarrassiér. Empllét tota la pllanèta. Ses réces la traversont d'un coutiér a l'ôtro. Et si la pllanèta 'l est trop petiôda, et les baobabs sont trop nombrœx la fant èpôfàr. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Më se se tratte d'euna grama planta, adon fat la estreupé tot de suite, dèi lo moman qu'in la recognët. Ara, dessu la planetta di petsou prince, se trouvavon de sement afreuse... l'ëron le semen di baobà. Lo terren l'ëre impouti. Donque un baobà, se in lo quette trop pouché, l'est pamë possiblo se n'en deraraché. Implèit totta la planetta. Se rèice la traverson d'un coutë a l'atro. Et se la planetta l'est trop petsouda, et le baobà son trop nombreu la fan époffé.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : A. De Saint-Exupéry - lo Petsou Prince - Avouë le dessin de l'oteur - Tradui in patoé valdoten pe Raymond Vautherin - Wesakeditions - 2000
    nota : Mais s’il s’agit d’une mauvaise plante, il faut arracher la plante aussitôt, dès qu’on a su la reconnaître. Or il y avait des graines terribles sur la planète du petit prince… c’étaient les graines de baobabs. Le sol de la planète en était infesté. Or un baobab, si l’on s’y prend trop tard, on ne peut jamais plus s’en débarrasser. Il encombre toute la planète. Il la perfore de ses racines. Et si la planète est trop petite, et si les baobabs sont trop nombreux, ils la font éclater.
    ---
  • La gôra âme lo tèrren dox. [valor : 10]
    ècritura d'origina : La gora ame lo terren douce.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : Le saule aime le terrain humide.
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche