Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica
parola n.: 36116
de-long
definicion
-
  • advèrbo [valor* : 10]
en Francês en Italien sinonimos
  • toujours [valor : 10]
    ---
  • sempre[valor : 10]
    ---

Variantes

  • de-long [Pie] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : deloun
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Viena tsu ma trasa - 2009 Web d'entèrèt :
    ---

Frâses

  • La Galya de Liyon 'l ât pas aviu una libèrtâ culturâla pœr fâre una grant litèratura; la lengoua 'l ât mâques quâse de-long barjacâ-sè. [valor : 10]
    ècritura d'origina : La Galia de Lioun lhot pa aieu ina libertaa coultuřal per faře ina gran liteřatura; la lèinga lhot maque caze deloun bardzacase.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Per quei èicrio an francoprovensal - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : La Gallia Lugdunensis ebbe un periodo troppo breve di libertà culturale per sviluppare una vera letteratura francoprovenzale; furono di solito parlate tramandate oralmente.
    ---
  • Lo dèrriér bocon ol est de-long lo plles bon. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Lou darìe boucoun ou l'êt deloun lou pi boun.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : AA.VV. - Dizionario Giaglionese - 2011
    nota : L'ultimo boccone è sempre il più buono.
    ---
  • Una lengoua mâques barjacâ 'l at besouen d'una transcripcion fonètica, y'é de-long ècrit avouéc lo sistèmo ènventâ du profèssor Arturo Genre, adoptâ per l'Univèrsitât de l'ètudes de Turin. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Ina lèinga maque bardzacâ lhot bezouèin d'ina trascrisioun fonetica, iei deloun èicrit avé lou sistema anventâ dou proufesou Arturo Genre, adoutâ da l'Univèrsità de lh'èitude de Tuiřin.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Per una lingua solo parlata è indispensabile una trascrizione fonetica, il testo è scritto nel sistema ideato dal professor Arturo Genre e adottato dall'università degli studi di Torino.
    ---
  • Lo vivre francoprovènçâl ol est ambientalisto, pas en tèoria mas en pratica, châque côps que sè tape avâl una grôssa pllanta te fét mâl, et de-long se lèsse crêtre "STO" petita ou lyé se nen pllante un'ôtra. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Lou vivre francoprovensal ou l'et ambientalista, pa an teoria ma an pratica, onhi cool que se tape aval ina grosa planta te fét mal, è deloun se l'èise crèitre sto petsita o lhe se na plante in'aoutra.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Vivre francoprovensal - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Il vivere francoprovensal è ambientalista, non in teoria ma nella quotidianità, ogni volta che si abbatte un albero secolare, si soffre gli si chiede perdono e sempre si programma l'esistenza e la messa a dimora di un suo erede.
    ---
  • VIVRE FRANCOPROVENSAL vôt dére chèménàr a-trop-pllan, acutàr les chànjos d'les sêson et suengiér! Èssoublliàr-sè d'les côrses de tuéts les jorns, pas volêr étre de-long prèmiér. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Vivre francoprovensal vout diře tsaminee atrouplan, acoutee li tsèindzo dle stagioun è souèindzee! Éisoublese dle courseus de touit li dzort, pa voulee èitre deloun pèrmie.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Vivre francoprovensal - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Vivre francoprovensal vuole dire camminare piano, rispettare i tempi della natura e riflettere! Rompe la frenesia dei ritmi moderni, la competitività esasperata e l'esteriorità
    ---
  • Suengiens de-long que est lo travâly de céls que aprés les jornâs en fabréca, les déssandos et les demenges, les fèries, tegnont en-hôt les murèt des viœlèts, mantegnont les tèrrens de famélya, la végna. Sa dèdicion et gran fatiga 'l ât presèrvàr-nos la montagna. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Souèindzeun deloun que et lou travalh de sit que apree le dzournaa an fabrica, li disando è le dimèindzeus, le ferieus, tenioun anout li muŕet di vieleut, mantenioun li terèin de familha, la vinhò. Sa dedisioun è gran fatiga lhot preservanous la mountanha.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Vivre francoprovensal - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Non dobbiamo dimenticare che la montagna a noi pervenuta è stata conservata da tutte quelle persone che dopo il turno di lavoro in fabbrica dedicavano ancora il tempo libero, i sabati e domenica, le ferie, alla coltivazione dei terreni di famiglia, alla manutenzione dei muretti a secco, dei sentieri, dei boschi. Queste fatiche ci hanno preservato la montagna!
    ---
  • La grand fôrça de la comunicacion modèrna, lo crolo de l'agricultura de montagna ANCHE grâce a les louès de-long plles complicâs, 'ls ant dèsorientâ noutra via. L'endustria et la crise de l'èconomia nos oblligue a chàngiér sistèmo. [valor : 10]
    ècritura d'origina : La gran forsa de la coumunicasioun moderna, lou crol de l'agricoultuŕa de mountanha anque grasie a le ledze deloun pi coumplicaa, ian dizourientà notra vita. L'industria è la crizi de l'economia nouz-obligue a tsèindzé sistema.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Vivre francoprovensal - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Lo strapotere dei media, il crollo dell'economia agricola montana e la velocità dei cambiamenti hanno disorientato il nostro sistema di vita, il passaggio da un'economia rurale a quelle industriale ed il recente ridimensionamento e crisi di questa ci obbligano a riflettere sulle nostre opportunità.
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche