Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica
parola n.: 38814
gnint
definicion
-
  • advèrbo [valor* : 10]
en Francês en Italien sinonimos
  • pas (ne -) [valor : 10]
    ---
  • ne (pas, rien) [valor : 10]
    ---
  • non[valor : 10]
    ---
  • mica avv.[valor : 10]
    ---
  • pas; [valor : 10]

Variantes

  • gnint [Pie] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : gnint
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : D.Genta et C.Santacroce - Scartablàri d'la modda d'Séreus - 2013 Web d'entèrèt :
    ---

Frâses

  • Vosôtros séde lo cllâr d'lo mondo. Una citât en cema una montagne Il pœt gnint éhtre èhcondua Et s'aprèmd gnint una lâmpia. Per butàr-la sot lo casson Il sè butet sur lo lampadêre Et il lluit per tuéts quâls qui sont ent la mêson. Donca, que vouhtron cllâr o lluiset dœvant a l'homos: Alœra, en veyènt cen que fédes de bén Ils rendéront glluère a vouhtro pâpa qu'ol est en ent lo cièr. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Vozaouti sede lo quiar dlo mondo. Unà sitai ensumà unà montagni I pet gnint ehte ahcodùa E o s'aprént gnint unà lampia Pé butala sòt lo cassion I se butet slo lampadari E i lùit pé tuiti cali qui sont entlà mazon. Donca, que vohtro quiar o luìset doant a y òm: Aléura, en veyant senque faide de bin I renderont glòria a vohto Papa qu'o l'eht en entló sièr.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : GIT, Groupe Intern. grafia du FP.
    Sôrsa : Ornella De Paoli - Évangile de Jésus Christ selon saint Matthieu (Mt 5, 13-16) - traduccion dins noutra linga (lyonnè) Glaudo (Claude) Longre - Lyon - Assoc. Amis du Francoprovençal en Pays Lyonnais - tradusión da lyonnè en valsoanin - La Valle Soana - Bollettino Parrocchiale - Dicembre 2021
    ---
  • Mas lo Bon Jèsus o ils at dét: "Vosôtros sédes gnint cen que demandâdes! Séds-vos bons a bêre ce calice-iqué de dolœr que je BEYERé et avêr ce bâptèmo de sofrence, come qu'ils mè bapteyéront?" Et lœr ils ant rèhpondu: "Nœs sens ENVION". [valor : 10]
    ècritura d'origina : Ma lo Bon Djézu o iy at dit: "Vozaouti sede gnint senque demandàde! Sé-vò bon a véire se calis-iquì de doléur que dje beieré e avei se batézim de soferensi, come qu'i me bateierónt?" E léu iy ant réhpondù: "Ne se envion".
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : GIT, Groupe Intern. grafia du FP.
    Sôrsa : Ornella De Paoli - Evangeli secound Sën Maté - trad. da patois Val Sangone en Valsoanin - Santa Mëssa an patouà, in rivista Effepi - La Valle Soana - Bollettino Parrocchiale - L'Evangile en patois - Novembre 2019.
    ---
  • Et alœra, lo Bon Jèsus o at encor dét: "SI, vosôtros beyerédes avouéc mon calice et avrédes avouéc mon baptêmo, mas jé-jô je pouè gnint dècidre qui qu'o seràt assetâ a mia drête et qui a mia senehta. Céls pôhts iqué, ils sont ENVIONâ pœr céls-qué qu'o dècidet Nouhtro-Sègnor". [valor : 10]
    ècritura d'origina : E aléura, lo Bon Djézu o at encò dit: "Si, vozaouti beierede avoi mon calis e avrede avoi mon batézim, ma guidjò dje pé gnint deside qui qu'o serét asetà a mia dreiti e qui a mia senéhta. Sli pòht iquì, i sont envionà pé sliquì qu'o desidet Nohto Signor".
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : GIT, Groupe Intern. grafia du FP.
    Sôrsa : Ornella De Paoli - Evangeli secound Sën Maté - trad. da patois Val Sangone en Valsoanin - Santa Mëssa an patouà, in rivista Effepi - La Valle Soana - Bollettino Parrocchiale - L'Evangile en patois - Novembre 2019.
    ---
  • Les mâhcllos ils sè gropâvont a fês e ils sè betâvont molyér ent l'égoue. O sè chèrcâvet 'na golye fremâye et les fês ils éront tenus fèrms CON/ENTO des grôs rocs. Ils sè lèssiévont ent l'égoue pœr diéx ou quinze jœrns. Vêntâvet fâre d'ament a gnint fâr-les marçar. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Li mahquio i se gropavont a fai e i se butavont mouìer en tl'aivi. O se fèrcavet na goi fremà e li fai i eront tenù frèm con/entù de grosi ròc. I se lasivont en tl'aivi pèr die ò quinde djèr. Ventavet fare da ment a gnent farli marfar.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : BREL/Cefp (Grafies fonètiques vâldotênes)
    Sôrsa : Scuola Elementare di Ronco - EFFEPI - Lo cohtum dla Val Soana - 1985/2020.
    nota : Le piante maschili si legavano a fasci e si mettevano a bagno nell'acqua. Si cercava una conca d'acqua stagnante e i fasci erano tenuti fermi con grosse pietre. Si lasciavano nell'acqua per dieci o quindici giorni. Bisognava stare attenti a non farli marcire.
    ---
  • Lo chevenô març o fét gnint têla. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Lo tchevenò marf ô fait gnent teila.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : BREL/Cefp (Grafies fonètiques vâldotênes)
    Sôrsa : Scuola Elementare di Ronco - EFFEPI - Lo cohtum dla Val Soana - 1985/2020.
    nota : La canapa marcia non fa tela.
    ---
  • Atôrn a lo côl d'la chemise o sè butâvet un piquèt fêt CON/ENTO lo fil de coton varcanâ a lo crochèt. Lo fil de coton ils lo 'chetâvont CEN DE la "Noasquina" qui avêt lo negoce uprés a la banca nœva. La "Noasquina" él éret brâva et, se quârque fèna él possêt gnint PAGAR, él sè contentâvet d'un pouc de bouesc, d'un pouc de trifoles ou de quârques kilos de quegnes. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Atòr a lo col dla tchumizi ô se butavet en pifèt fait CON (entù) lo fil de coton varcanà a lo croquèt. Lo fil de coton i lo tchètavont da (sen/fen de) la "Noasquina" qui aveit lo negofi apìa a la banca neva. La "Noasquina" i eret brava e, se carque fenà i poseit gnent pagar, i se contentavet d'en poc de bohc, d'en poc de trifole o de carqui quilo de quegne.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : BREL/Cefp (Grafies fonètiques vâldotênes)
    Sôrsa : Scuola Elementare di Ronco - EFFEPI - Lo cohtum dla Val Soana - 1985/2020.
    nota : Intorno alla scollatura della camicia si metteva un pizzo fatto con filo di cotone lavorato all'uncinetto. Il filo di cotone si comperava dalla "Noaschina" che aveva il negozio vicino alla nuova banca. La "Noaschina" era brava e se qualche donna non poteva pagare, si accontentava di un po' di legna, di un po' di patate o di qualche chilo di castagne.
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche