Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : combatent, combatenta, combatents, combatentes
14545

definicion : -

  • Francês : combattant
  • Italien : combattente, combattente, combattenti, combattenti
  • Gramatica : nom
  • Varianta : combatent, combatenta, combatents, combatentes
  • Varianta : combatent, combatenta, combatents, combatentes
  • Frâsa : Tot setout des combatents sè vêt corre lo sang! Màs! màs! qu'est-o ço-cé? Tot vat encontinent Pœr vêre quinta o est cela dèfortunâye... O étêt Morin du Brœly a mêtiêt dècornâye.
  • Frâsa : Lé, pœr les revengiér sè betont les partits; Màs, ni brotes, ni fouèt, ren pôt les sèpartir! Châcun des combatents, p'honoràr sa montagne, 'L èparme ni de fllât, ni d'èfôrts, ni de lagne.
  • Frâsa : Les combatents devant la batalya sè chargiévont avouéc cét mouvément et éntrâvontn en batalya plles fôrts, aviant dejâ supèrâ la môrt! Probâbllement les Cèltos de les Alpes ils ant fêt lo bal de les spadonêres devant Anibalo. La histouèra de lo bal lyé arréve de la nuet des temps, et sûr que ils ant prês quârque-ren de chaque pèriodo historéco significatif atravèrsâ, de l'èxcitacion des Cèltos a la batalya, les fllors, les rêsims et les bindèls nos pôrtont ux ritos de la propiciacion et fèrtilitât de la natura, ux gèsts de fècondacion de la tèrra pœr les fétes du CALENDIMAGGIO.
  • Frâsa : Una armâda de vengt mile combatents. Un ex combatent. La féta des ex combatents.
  • Frâsa : Ègziste pas gins document de cés homens déns l'archivo de la comœma, mas déns des documents de les sâcres rèprèsentacions "L'Ystoria sancti Vincenti" et "Vindicta Passionis" que VEZIOUN a Jalyon dén lo XIV secllo trovens ce rèfèrement "Meistro Vincentio Rumiano detto Ciceroto, de schrima de una spada de una mane" a.s.c. 1556. VU que ol ére pas un combatent de profèssion sè trète d'un CAP spadonêre, et l'unico document que trète de ce tèmo déns l'archivo. La mancança de chaque tipo de PAGA les escllude-t de chaque règistracion, la tradicioun si vielya... donâve de-long cœme presence SCOMPTA. Les spadonêres balont pœr les priores, chaque mouvéments de les bals o PARTET de-long de l'èchota, cen nos porte a les cultures matriarcâles et ux ritos de la tèrra et de la luna a-yô la pârt èchota de lo côrp 'l est plles importanta.
  • Glossèro : Profèssions et metiérs