Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : hèrba, hèrbes
18980

definicion : -

nota : 1) mauvaise herbe = "gramon", "chiendent" (le plus souvent ch·iendant, mot rare); 2) fines herbes = "hèrbètes" ; "savor" (pas général); 3) herbe juste fauchée = "anden" m.; 4) herbe fauchée en un coup = "cutelâ" f. (mot surtout romand).

  • Francês : herbe
  • Italien : erba
  • Varianta : hèrba, hèrbes (Bjl)
  • Frâsa : Lo cortil a pas etâ capionâ est tot embrolyâ de crouyes herbas.
  • Frâsa : Grâma hèrba crêt pertot.
  • Frâsa : Grâma hèrba, viâ - place nèta.
  • Frâsa : Vouagnér a la ploge et u blèt, 'l est vouagnér d'hèrba ples que de gran.
  • Frâsa : Quand les feyes et les moutons sè batont et pecont l'hèrba en vegnent "embouà", la plloge 'l est pas luen.
  • Frâsa : Quand la rosâ réste grant-temps sur l'hèrba, 'l est segno de bél temps.
  • Frâsa : Chemise tachiêye d'hèrba.
  • Frâsa : Per les prâts, tuéts en fllœr, qu'un'égoue pura arrôse Desot l'hèrba cachiê chante lo greselyon. Du bouesson u sapin lo rossignon sè pôse, Et regâle ux passents ses plles bèles chançons.
  • Frâsa : Bôchan vêt l'hèrba.
  • Frâsa : Les bèrgiérs sen souci, que lo trop de bon temps Que 'ls ant en Vèrtosan, assemblle tot sovent, Veyent lœrs vaches quièyes a l'hèrba savoria, Profitont du moment pœr fére la partia.
  • Frâsa : Frére, l'hora de nôna arreve; L'hèrba comence a rechôdàr. Ja la colossie sè regrôve Desot lo barmiér pœ chômàr. Prôcho du têt cuvèrt de palye, En champ nos gâgnens pas d'argent; De lacél, la chiévra nen balye, De cen n'ens prod p'étre content.
  • Frâsa : Topàr lo coviér avouéc una pouegnê d'hèrba pœr pas lèssiér branlàr la molèta.
  • Frâsa : Et j'é dét-lyé: - Ceta 'l est la bouéte. Lo mouton chèque que te vôs 'l est lé dedens. Màs je su réstâ plles surprês que jamés de vêre lo vesâdjo de mon petiôd jujo s'iluminàr: - 'L est franc parèly que je lo volyô! Penses-tu que peque bien d'hèrba cét mouton? - Pœrquè? - Pœrquè en-chiéz mè tot 'l est petiôd. - N'at sûr prod. Je t'é balyê un mouton petiôd, petiôd. 'L at veriê la téta dessus lo dèssin: - 'L est pas tant petiôd que cen... Èite! S'est endromi... Et 'l est parèly que j'é fêt la cognessence du petiôd prince.
  • Frâsa : Màs 'l at remarcâ avouéc brâvament d'èscient: – Les baobabs, devant que crêtre, sont petiôds. – Justo! Màs pœrquè vôs-te que les moutons chèques pecussont les petiôds baobabs? Il m'at rèpondu: « Eh! Adonc! » come si sè trètâve lé d’una chousa èvidenta. Et m'at falyu fére un grôs èfôrt d'entèligence pœr arrevàr tot solet a comprendre cét problèmo. Et en èfèt, dessus la pllanèta du petiôd prince, l'y éront come dessus totes les pllanètes, de bônes et de grâmes hèrbes.
  • Frâsa : Per consèquence de bônes sements des bônes hèrbes et de grâmes sements des grâmes hèrbes. Màs les sements sont envisiblles. Drumont dedens lo sècrèt de la tèrra tant que la fantasie prégnèye a una de lœr de sè revelyér. Adonc ceta gèrne, et pœr comenciér pôsse tot pllan una pêla enofènsiva vers lo solely. Si sè trète d'una pêla de ravanél ou de rousiér, sè pôt la quitàr crêtre come 'l at volya.
  • Frâsa : Una pêla d'hèrba.
  • Frâsa : 'L est tot sèc, l'y est pas més una pêla d'hèrba drête.