Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : prior, prioréssa, priors, priorésses
21755

definicion : -

  • Francês : prieur
  • Italien : priore, priora, priori, priori
  • Gramatica : nom
  • Varianta : prior, priora, priors, priores (Pie)
  • Varianta : prior, priouére, priors, priouéres (Pie)
  • Varianta : prior, prioréssa, priors, priorésses (Bjl)
  • Frâsa : Aprés ço, ele sè retornàt a sè-méma et a sa cognessence corporâla, vit que ele non éret a tâblla avouéc les ôtres en covent et pensàt que la prioréssa et les ôtres porriant avêr mèrvelyes que ele a tâl jorn fut remassâ de covent sens licence d'alar a trâblla, et tantout ele aliét demandar licence de alar a trâblla.
  • Frâsa : Màs pués aprés ensé come Diô ordonàt les chouses si come lui pllét alcunes de celes de Permagni pœr la rèvèlacion de Noutron-Sègnor ou de cetes três, si come jo cudio, venéront a la prioréssa et al viquéro qui fut mouéno de VâlBôna et orendrêt est de Sente-Crouèx et apelâ dom Roz de Charis, et lors déront que y coventâvet pœr fôrce que on alât quèrre les osses de celes três sentes crèatures et mout d'ôtres paroles.
  • Frâsa : Lo bram, les spadonêres, les priouére ils ant 'cor la poèsia d'un temps et vivont cœme un côp!
  • Frâsa : Les priora sont siéx femèles nominâs du prére a la féta de Noutra-Dona du Rosêre, a rotacion 'tre les borgiês du payis. Sont organisâs pœr coblles d'âjo, et est pas sbalyê paragonàr les varies "étà" de les priores u passàr de le sêson et chèrchiér les crèdences d'un côp.
  • Frâsa : Les priores sont divises en três coblles, doves jouenes a mariàr de Sènta Cateléna, doves mariâs du Sâcro Côr, doves vielyes, una de Sènt Vincent l'ôtra de Noutra-Dona du Rosêro.
  • Frâsa : Chaque priora lyé sè charge d'una féta, les mèsses, les fllors de l'égllésa, paye a bêre a la musica, les ôtoritâts et les spadonêres.
  • Frâsa : Sur la pllaça de l'égllésa les priores sè bétont en féla pœr agouétàr lo bal de les spadonêres et aprés sè fôrme tôrna lo cortèo pœr alàr a la mêson de l'ôtra priora.
  • Frâsa : Ègziste pas gins document de cés homens déns l'archivo de la comœma, mas déns des documents de les sâcres rèprèsentacions "L'Ystoria sancti Vincenti" et "Vindicta Passionis" que VEZIOUN a Jalyon dén lo XIV secllo trovens ce rèfèrement "Meistro Vincentio Rumiano detto Ciceroto, de schrima de una spada de una mane" a.s.c. 1556. VU que ol ére pas un combatent de profèssion sè trète d'un CAP spadonêre, et l'unico document que trète de ce tèmo déns l'archivo. La mancança de chaque tipo de PAGA les èxcllude-t de chaque règistracion, la tradicioun si vielya... donâve de-long cœme presence SCOMPTA. Les spadonêres balont pœr les priores, chaque mouvéments de les bals o PARTET de-long de l'èchota, cen nos porte a les cultures matriarcâles et ux ritos de la tèrra et de la luna a-yô la pârt èchota de lo côrp 'l est plles importanta.
  • Frâsa : Lor balont lo jorn de Sènt Vincent, l'octâva et lo jorn de la nominacion de les priores, Noutra-Dona du Rosêro. Fant lo bal dessus la pllaça de l'égllésa et en procèssion vèrs la mêson d'les priores, déns lo bal s'encôntront, s'encrouesont, et batont fôrt les sâbros, fant volàr-les en êr et les chapon u vol, apés en fila ils uvront lo cortê brandent les sâbros. Les bals sont de doux tipos, de FERM et en mârche. Les mârches sont quatro: normâl, BASOLEIN, stecà et VENOUSEINTSA. Les bals de FERM sont assé quatro: la carrâ, lo cor endéns, la crouesiê, la man. Les spadonêros sont de de-long de Jalyonês que balont per OBLIGACION sociâla et per FIDELITA a una vielya tradicion.
  • Glossèro : Profèssions et metiérs