Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica
parola n.: 15982
ense (d'-)
definicion
-
nota
*) ainsi soit-il = "d'ense sêt-o/-il".
  • advèrbo [valor* : 10]
en Francês en Italien sinonimos
  • ainsi [valor : 10]
    ---
  • comme ça [valor : 10]
    ---
  • sorte (de la -) [valor : 10]
    ---
  • così[valor : 10]
    ---

Variantes

  • ense (d'-) [Vls] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : dinse
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Dict. du patois de Bagnes Web d'entèrèt :
    ---
  • inse (d'-) [valor : 10]
    Ècritura d'origina : d'inse
    Règ·ion : Arpitania
    Grafia : ORB, Ortog. de Refèrence. B.
    Sôrsa : Dictionnaire des mots de base du Francoprovençal - D.Stich - 2003 Web d'entèrèt :
    ---

Frâses

  • Por sè tenir en d'endrêts d'ense, fôdrêt fèrrar les genelyes. [valor : 1]
    ècritura d'origina : Po së tëneïn in d’indrai dinse, fôdrai farrâ i dzenelë.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Dict. du patois de Bagnes (187)
    ---
  • J'œso gagiér cent contre un que des louès d'ense pâssont pas devant lo popllo. [valor : 1]
    ècritura d'origina : Y’euzo gadzye shlin kontre on kë dë louè dinse pâsson pâ dyan o peuple.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Dict. du patois de Bagnes (328)
    ---
  • Cen vèràt mielx deman, Balyens-nos tuéts la man. Enfants et brâves gens, Sèràt d'ense més gent. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Chèin varè mio dèman. Baliéin nô tuéss la man. Einfan è bravè zèin, Charè déinchè mi zèin.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Rey Alfred - Aldrèdè dè Candi- Chèin varè mio - Pachatéin - 1982
    nota : Cela ira mieux demain, Donnons-nous tous la main. enfants et braves gens, Ce sera plus charmant.
    ---
  • D'ense s'en vant en l'êr, En un jouyox concèrt. Adonc qu'y est a bordê, Mâlgràt nos sobrens guês. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Déinchè ch'èin van èin l'èr, Ein ôun zoyou cohèr. Adon qu'yè h'a bordé, Malgré nô chobréin gué.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Rey Alfred - Aldrèdè dè Candi- Oda ou véin - Pachatéin - 1982
    nota : Ainsi ils s'en vont en l'air, Dans un joyeux concert. Alors que cela va mal, Malgré nous demeurons gais.
    ---
  • Lo Valês y at prod una chance. On pôt côcar dens tot les sens, Vêre lluen, tot sus et tot bâs, Posâ d'ense on trôve pas. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Lé Vali ya prou ôna chanss. Oun pou côca dèin to lè sanss, Virè louéin, to chôp è to ba, Poja déinchè ôun trouvè pa.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Rey Alfred - Alfrèdè dè Candi- Vali ônéco - Pachatéin - 1982
    nota : Le Valais a bien une chance. On peut regarder dans tous les sens, Voir loin, tout en haut et tout en bas, Posé ainsi, on ne trouve pas.
    ---
  • D'ensé garnéssant lo celyér, Sensa oublliar sâla et greniér, Avouéc pomètes et bon vin, Chèrn, pan et fromâjo en reng. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Déinchè garnèchan lè sèli, Chéin ôblia chala è gréni, Avoué pomètè è bôun véin, Tsèr, pan è fromazo èin réin.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Rey Alfred - Alfrèdè dè Candi- Quiéin Tsanzèmèin - Pachatéin - 1982
    nota : Ainsi ils garnissaient la cave, Sans oublier garde-manger et grenier, avec pommes de terre et bon vin, Viande, pain et fromage en rang.
    ---
  • D'ense châcuns gâgnont d'argènt Per des travâlys muens astréngents. Ux éthros, ils ant por vivre mielx, Arrengiér tot cen qu'il est trop viely. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Déinchè tsécôun gagnôun d'arzèin Pè dè travail mouéin astréinjèin. Y j'éhro, yan po véibrè mio, Aréinjiè to chèin qu'yè tra vio.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Rey Alfred - Alfrèdè dè Candi- Quiéin Tsanzèmèin - Pachatéin - 1982
    nota : Ainsi chacun gagne de l'argent Par des travaux moins astreignants. A la maison, ils ont pour vivre mieux, Arranger tout ce qui est trop vieux.
    ---
  • D'ense vos sâdes qui que sont Les particiors de Chèrmegnon. Ora, a tuéts, grôs et petits, Nos vos desens: "Ben de pllèsir!" [valor : 10]
    ècritura d'origina : Déinchè vo chadè couéc quié chôun Lè Partéchiou dè Tsèrmégnôun. Ora, a tuéss, grou è pétéc, Nô vo déjéin: "Béin dè plijéc!"
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Rey Alfred - Alfrèdè dè Candi- Lè Partéchiou - Pachatéin - 1982
    nota : Ainsi vous savez qui sont Les partéchious de Chermignon. Maintenant à tous, grands et petits, Nous vous disons: "Bien du plaisir!"
    ---
  • Sont pas oncor fôra du nid. Ux petits, fôt què obeyir; "Papâ ço et tu mamâ cen!" Comandont d'ense ux parents. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Chôun pa ôunco foura dou néc. Y pétéc, fâ quiè obèéc; "Papa cho è tô mama chèin!" Comandôun déinchè y parèin.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Rey Alfred - Alfrèdè dè Candi- Yè chéimplio, ma... - Pachatéin - 1982
    nota : Ils ne sont pas encore dehors du nid, Aux petits il ne faut qu'obéir; "Papa ceci et toi maman cela." Ils commandent ainsi aux parents.
    ---
  • D'ense mancont les fondements, Por sè l-ammar entre les gens. Y est pas mé qu'una dèbendiâ, Les uns sur les ôtros, sens pediêt. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Déinchè mancôun lè fôundèmèin, Po chè l'anma èintrè lè zèin. Yè pa mi qu'ôna dèbandjia, Lè j'ôun hlè j'âtro, chéin pédjia.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Rey Alfred - Alfrèdè dè Candi- Yè chéimplio, ma... - Pachatéin - 1982
    nota : De la sorte manquent les fondements, Pour s'aimer entre les gens. Ce n'est plus qu'une débandade, Les uns sur les autres, sans pitié.
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche